United States or Guinea ? Vote for the TOP Country of the Week !


Si es vol pendre la justícia per la seva , li costa una pallissa, i si porta la queixa als seus pares, aquests li diuen: -, home! No veus que són petits? Quan l'hereu és gran, diran vostès, se la passa més que els altres germans, perquè li toca tota la moma. Doncs s'equivoquen: quan és gran, és més desgraciat que mai.

Quan els joves se n'hagueren anat, el vell gal·lès va fer: -No ho diran, i jo tampoc; però per què no voleu que se sàpiga? Huck no volgué explicar altra cosa sinó que ja sabia massa sobre un d'aquests homes, i que no voldria que l'home sabés que ell sabia res contra d'ell, ni per tot el món: el mataria per haver-ho sabut, sens dubte.

Quines trasmudances tan estranyes hi ha, en aquest món, i que en va, d'errada, aquella dita que diu: «L'hàbit no fa el monjo»! En diran tots els penjaments que vulguin, del diner; però no hi ha com ell perquè un home prengui relleu! Mai no penses en res!

-Ah! va dir l'home enganyat, ¿per parlar de melons és menester agenollar-se i posar-se de cara a la paret detràs d'una cortina? En fi, que marit i muller es van separar. I ella es va entregar amb tal frenesí a menjar meló, que ha acabat per avorrir-los. Ara diran vostès: , això no és més que un cas. És cert: però al cap i a l'últim és un cas; i per un cas pengen a un home.

I ell diu: -Jo, Falinos, he estat content de veure't, i tots els altres em penso que també. Perquè tu ets grec, i nosaltres també, tants com en veus. En la posició en què ens trobem, et consultem a tu què cal fer sobre el que dius. Tu, doncs, en nom dels déus, aconsella'ns el que et sembli millor i més honorable, la qual cosa t'ha de portat honor temps a venir, quan diran que «una vegada Falinos, enviat pel Rei a invitar els grecs a rendir les armes, ha aconsellat tal cosaPerquè tu saps que per força es parlar

Uns cerquen la pica, tot palpant la fosca fins que senten la fredor de l'aigua quieta que'ls mulla els dits negrosos, i després de senyar-se, cerquen l'altar il·luminat on diran la missa. Altres, es lleven la gorra i avancen lentament entre els bancs arrenglerats, obrint els ulls i arrossegant els peus amb temença d'entrebancar-se.

Ara diguin-me vostès: ¿com és que els que no tingueren por ni malaltia, ni trastorn a casa seva, varen haver de canviar de pensaments? Vòstès diran: home, perquè si uns, per exemple, volien anar a festa major i la tal festa major no va celebrar-se, per força tingueren de pensar en altra cosa. I jo replico: Angela!