United States or Colombia ? Vote for the TOP Country of the Week !


En va tastar un per postres... Si bo havia estat el de Sant Domingo, remillor era l'altre. Quin meló! Quina cosa més delicada, més fina, més assahonada... Vamos, es tornava boja. Torn

No en tria cap més. Tant en vull, tant te'n daré; el paga, se l'emporta, i qui el vegi anant cap a casa seva, amb el meló al braç, compendr

-Veus, aquí a l'hivern fem grans fogarades... no anam ben garrapats i es fred se mus fica als ossos... Ara coc banyons. No't moguis que et portaré un xic de xaret de es Cabasset de Rabal... para ment que te toc! no begus massa... Després tinc un meló de guindolet tot ple bo.

-, tot blanc i rodó... gros ben com un meló...

Amigo de Déu, vel'hi aquí que un dia, un company del seu home li regala un meló... era per Sant Domingo; però un meló que estava en son punt; no tenia un dia més ni un dia menos; era gran, amb una olor! ¡amb un coloret entre groc i vermellenc!

La senyora, puticas! tot era: «Ai, quin meló! això és meló! ¡en ma vida havia menjat un meló com aquesten fi, que al cap de mig any, encara a cada punt deia: pel que toca a melons, cap com el del dia de Sant Domingo.

Això : també si una criada neta, fiada, que es deixi reptar, llesta, tot el que vulguin, però que no sàpiga comprar melons com generalment succeeix, a cada pas surt ell dient: -Aquesta xicota no és bona per res. Desde que la tenim, ni un dia he pogut menjar meló a gust.

Jo que la ínfluència del meló en certs aconteixements, m'horrorizo sempre que passo per un puesto de melons, perquè hi veig mil disgustos. No parlo dels mals de ventre que ocasionen; perquè, encara que són molts, no valen res, comparats amb altres efectes que produeixen.

Tornant a les generalitats. El comprar un meló és cosa tan difícil, que per relacions que tingui una persona, coneixer

Què importa que els venguin a tatx! ¿Per ventura cap gràcia dir: aquest meló és bo, després d'haver-lo tastat? El fet és conèixer-lo de part de fora. Mes ai! són escassos. Jo els admiro aquests homes, de qui el públic en fa poc cas, sempre que en trobo un.