United States or Czechia ? Vote for the TOP Country of the Week !


Hi ha una nena, tota petita, que només quatre anys, però que sap el parenostre tan com qualsevol dels altres; i la seva mare seu a la vora del seu llit, cada vespre, per sentir-lo. Després la besa i seu al seu costat fins que ella trenca el son, cosa que generalment s'esdevé tot seguit que tanca els ulls. »Aquesta nit els dos infants majors estaven prou entremeliats.

Generalment, d'aquests escrupolons de diàleg, mai se'n pot treure res en clar; però com ara les coses succeeixen de diversa manera que en el temps normal, veig que en la major part dels que un tot passant sent enraonar, predomina la idea de l'any vinent. Sempre sento: -Oh, l'any vinent ser

Aleshores hom es gira, i s'adona que els altres tres nens han entrat, també, i són asseguts a terra en semicercle. Per llur actitud es desprén que els petits han pres allò per un espectacle o una conferència còmica, o una conjura, i esperen calmosament que hom salti del llit i faci quelcom. Sembla estrany que siguin a la cambra de l'hoste, i hom els ordena incontinent que surtin; però ells res no responen, res no argumenten: sens badar boca, cauen tots plegats sobre un hom. Del llit estant, tot el que es veu és un barreig de cames i peus onejants, semblant un pop emmetzinat que tracta de trobar el fons. Res no es parla: aquesta sembla ésser l'etiqueta del que fan. Si hom dorm amb pijama, salta del llit i no fa altra cosa que augmentar la confusió; si hom no va abillat amb semblant cura, ha de romandre on és i cridar les ordres que, en absolut, no són ateses. El més senzill resulta deixar la qüestió a mans del més grandet, el qual aconsegueix, al cap d'una estona, fer-los sortir, i tancar la porta darrera d'ells; però aquesta torna a obrir-se immediatament, i un, que generalment s'escau ésser Muriel, és llançat a dintre com si l'engegués una catapulta. Muriel el desaventatge, per a ella, d'uns llargs cabells que poden ésser utilitzats convenienment, per la qual raó, ella, assabentada del que suposa, se'ls agafa fortament d'una m

Veuran com hi va la gent a triar; tothom sospesa, ensuma, fa ganyotes, clava l'ungla, i els que s'emporten algun meló, ho fan amb el dubte i la desconfiança estampats en la cara; prova evident de la dificultat de encertar-ne un entre mil. Reparin-ho: generalment així que en una casa de família s'enceta un meló, o criden tots: ¡carbassa! o criden: sopes! Què vol dir això?

Treballaren i suaren per espai de mitja hora: fou endebades. Maldaren una altra mitja hora: endebades també. Huck va dir: -I sempre ho enterren tan endins? -De vegades: no sempre. Generalment no. Em penso que no hem trobat la banda justa.

Perquè no fos que, malgrat tot, el deixeble recollís una espurna de francés amb el mètode d'Ahn, el mètode d'educació britànica l'entrebanca encara més amb l'ajut del que és «professor del país», segons prospecte, i que generalment és un francès de Bèlgica; una digníssima persona, sens dubte, que pot entendre i parlar sa llengua amb bastant de facilitat. Heu's aquí sos títols.

El foraster estranger és el més estimat de tots, perquè generalment és el que gasta més la plata; és la víctima segura dels revenedors de localitats i els cotxeros. Tots els dies en veureu algun pels nostres carrers. És aquest senyor alt i prim, vestit amb traje de fil, sombrero de palla i sabates de dos soles, que en una m

El dormitori és a la banda de fora, però cal dir que de vegades Harris arriba tan... fatigat, que no forces per a ficar-se a l'interior del llit i es conforma amb jeure a l'exterior. -Generalment prefereixo l'interior- li vaig respondre. A la qual cosa object

En Ramón Montbrió, per més que havia fet molt la vida de ciutat, no coneixia sinó lleugerament els refinaments del tracte social. Sa vida d'estudiant, ocupada amb entreteniments i cabòries de caràcer purament personal, no li havia permès gaire més tracte que científics, artistes i somniadors, gent de més o menys personalitat, però generalment, poc preocupada de les filigranes de l'etiqueta.

Mig adormint-se alguns cops o escoltant, generalment, els conceptes inspirats de tres generacions de mestres, allí, modestament ocult en un recó, darrera les cortines de la porta, havia sentit transcórrer les hores més dolces de la vida.