Havíem insistit davant tots els venedors, i vam aconseguir-ho, que les nostres mercaderies ens fossin portades darrera nostre. No havíem volgut passar per allò de «, senyor: li ho enviaré tot seguit. El mosso arribar

Us aneu tornant massa esquerps. d'anar sempre així la cosa? SALARINO Posèm els nostres esplais a la mercè dels vostres. LLORENÇ Bassanio, senyor meu, ara que ja heu trobat a Antoni, nosaltres dos us deixarem. Però us prego que no oblideu la vostra promesa de trobarnos per l'hora del dinar. BASSANIO No mancaré. GRACIÀ Diria que no esteu gaire content, Antoni.

-Nostres! -vàrem cridar, corrent enfollits. El nostre aspecte amenaçador espant

Nosaltres no podem, ara com ara, donar-nos compte de la formosura d'aquest gos: hi som massa familiaritzats. Tanmateix la bellesa del sol i dels estels no ens sorprèn gaire, perquè constitueixen fenòmens habituals als nostres ulls: així passa amb aquest gos. Però al 2288 el poble palesar

Peonant i saltironant, rondaven per entre mig de les gàbies dels nostres reclams, hi pujaven al cim, atalaiant-nos des d'allí com des d'un terradet, hi feien planxes gimnàstiques, arrapats als filferros, per esbrotar les ravenisses, que hi havíem enteixinat, s'entretenien a cercar per terra els grans de panís i escaiola, que saltaven de les menjadores, i... tan tranquils!

En sortir, crida de banda els generals i els diu: -Companys, els nostres enemics fins ara no saben res de la nostra aliança. Si marxàvem contra ells abans que no s'hagin posat en guàrdia contra una sorpresa, o no s'hagin preparat per rebutjar-nos, farem un enorme botí de riqueses i de presoners.

La llei d'heretatge estenent un riu de dolor a través de les generacions, un riu que marxa indefinidament; els pobles primitius despertant-se amb una set instintiva de sacrifici; les consciències més delicades trobant un melangiós consol en l'abnegació, en... Això és un dit que assenyala cap allà, cap a lo infinit... I, quan Jesús baixa a la nostra tenebra, clava la creu en mig del corrent de les nostres dolors sense esperança i, hereu de l'home, expia tot lo per nosaltres inexpiable... No, un hom no comprèn pas aquests misteris; però en sent l'harmonia, esplendor de la veritat... i la terra i el cel...

Per més que ens afanyàrem, quan haguérem preparat les nostres coses, apagat el foc i distribuït a l'entorn de l'arbret les sis gàbies dels reclams, cobrint-les amb matolla clarera, que les dissimulés sens enfosquir-les, ja l'ombra de la nit havia perdut la seva intensitat i nitidesa: l'entelava una blavor, que emboirava la llum dels estels; i cap a la banda d'orient el cel s'obria amb una diafanitat verdelosa sobre les calimes de la costa.

Aleshores deixem el nostre lleuger esquif en un angle reposat. La tenda és aixecada, i el nostre àpat frugal és ben aviat disposat i consumit; després remullem la gola i encenem les nostres grosses pipes. Una agradosa conversa és mantinguda per tots tres a una escaient mitja veu. En les nostres pauses, el riu, jugant entorn de la barca, conta estranyes històries de vells secrets.

-Però, ... ¿quin és aquest llibre misteriós que revel·la en nostres dies països ignorats, plens de tresor per a tothom desconeguts? va interrompre un dels oients.