United States or Hong Kong ? Vote for the TOP Country of the Week !
Talment diria que m'han tret anys de sobre, veies!... I això ja és un bon començament de jornada. -Déu vulgui que acabi tal com comença- va fer en Biel, que caminava cap baix i pensatiu.
El capellaire es féu enrera, atalaiant-lo d'allò més. -Honradament, no puc dir que li va bé. I, deixant George, es dirigí vers nosaltres tot dient-nos: -La gentilitat del vostre amic es diria cosa bellugadissa: hi és, però pot perdre's fàcilment. Tanmateix, amb aquesta gorra, em sembla que no hi és.
Un hom diria que teniu la pensada de fer-hi cap. -Ja podria ser. Vaig eixir; i ell, avançant cap al llindar de la taverna, va cridar-me, amb un to sorneguer: -Ei! Escolteu! Abans d'anar-vos-en a Mulhausen, rumieu: ¿no em deuríeu pas alguna altra cosa?
Els assistents varen fer que sí amb el cap. Tots semblaven estar conformes, tots, menys un jovincel novo-idealista, que en veu baixa murmurava: -Si en això de documents humans pogués establir-se la distinció entre sexes, jo diria que, més aviat que víctima d'un document humà, en Dordal va ésser-ho d'un document femení...
-I que és eixerida! deia l'un. -Quin temps li té? demanava l'altre. -Només set anys! Ara, vegi! Qui ho diria!
-Fuig, dona! respongué la mare. No ens ho diria pas. Inventaria qualsevol història i començaria a malfiar-se de nosaltres. Val més que l'espiem. Vejam si descobrim el seu secret. L'Anneta no trig
-Apa, sastre, aprofiteu el bon temps- li vaig dir. -La barca rumbeja com una oca per un estany, el mar només fa rum-rum com un gat que s'adorm, i el sol té una revifalla d'estiu. Qui diria que fóssim a la tardor? Vaja, que no us he pas portat malastrugança. Un temps així, ni comprat.
No ens referim ara a una modesta influència lèxica, sinó a una doble acció d'ennobliment de la vida i «humanització de l'art» com diria en Joan Alcover. El noucentisme necessita, darrera els seus poetes, els seus novel·listes. La poesia lírica, com la metafísica, és un nimbe, un halo sacrossant; però la novel·la, com el teatre, és l'entronització.
Aquesta classe la considero com una plaga tan perjudiciai i terrible, que, si jo fos venjatiu, al meu enemic més encarnissat li diria: ¡Déu te doni forasters!
Amb els ulls oberts de bat a bat, jo diria que em trobava en aquella escena estranya, misteriosa, i mon pensament es transportava, no pas a gratscient, envers la Pesta Negra. Al capdavall vaig despertar-me d'aquesta contemplació interior, i vaig veure que Maria Lagoutte s'havia aixecat i es disposava a eixir.
Paraula Del Dia