United States or Puerto Rico ? Vote for the TOP Country of the Week !


S'assegué a la sorra, i, amb les seves canyes entravessades sobre les cuixes i la seva olla al costat, va encantar-se i embadalir-se fins al punt d'oblidar tots els intents que l'havien portat allí. Oh! quin espectacle, que li robava el cor! Havia entrat un eixerit garbí. Molts de llaguts eren estats varats per aprofitar-lo.

I en Biel, en veure-ho, va somriure a l'esperança i va donar gràcies a Déu per la ventura que li havia portat, mentre el seu enemic de sempre, el rancuniós hereu Bartra, que es consumia de despit en veure destroçat ço del seu, amenaçava des de la porta de casa seva la torre del Barbut, bo i remugant malediccions i blasfèmies. -Lladre, més que lladre!... ¡Aquesta que no te la perdono!...

-Ens hem portat com uns homos! -exclam

A costa dels pobres pulmons del primer fill, la mare adquireix l'experiència de què a les criatures no se'ls ha de posar la faixa tan estreta. A còpia de bonys al cap de l'hereu, la mare aprèn que no es pot deixar soles a les criatures en el llit. Deu o dotze enfits que han portat a l'hereu a les portes de la mort, ensenyen als seus pares que no es poden donar moltes llaminadures als infants.

Discutia procediments; criticava sentències, ni que fossin del Tribunal Suprem; es mofava dels jurisconsults amb títol, de les pretensions del seu superior, el jutge de primera instància; esbroncava el conseller, adversari del seu protegit, ja en plena fugida: tot era mal agafat, mal portat i mal sostingut: la seva egua ho faria millor.

-La senyora X.! va exclamar la senyora J. -Com vostè per ací? -El meu marit! fou tot el que la pobra pogué dir de moment. -No és aquí? -Senyora X.! féu la senyora J. amb un pas enrera. -Com gosa vostè...? -Oh! dispensi. No confonguem. S'ha comés una equivocació horrible. Deuen haver portat ací el meu pobre Percy en lloc de portar-lo a casa... N'estic ben certa. Per favor, vagi-ho a veure!

Més tard ens assabentàrem que el tren que ens havia portat a Kingston era, en realitat, el correu d'Exeter: s'havien perdut moltes hores a l'estació de Waterloo cercant-lo, i mai no s'ha sabut el que se'n va fer. La nostra barca ens esperava a Kingston, prop del pont. Ens hi acostàrem, i, un cop disposat el nostre bagatge, embarcàrem. El mariner ens demanà: -Estan llestos, senyors?

Huck estava enfurit de pensar que havia estat tan bajoc i havia traït una exaltació tan sospitosa. Perquè ell ja havia deixat córrer la idea que el paquet portat de la taverna fos un tresor, tot seguit que va sentir la conversa arran de l'entradeta de la vídua.

Portat per la dèria d'enterar-se de tot, en Ramon no es cansava de preguntar noms de muntanyes, cingleres i masies. Entre aquestes son

-Calleu vosaltres, i Tom que vagi dient! Què digué, Tom? -Digué... em sembla que digué que esperava que jo em trobava millor on era, però que si m'hagués portat millor en algunes coses... -No ho sentiu, això? Són les seves mateixes paraules! -I vós el vau fer callar amb un rebuf. -Ja ho crec, que ! Devia haver-hi un àngel, allí. Hi havia un àngel, en algun indret!