United States or Rwanda ? Vote for the TOP Country of the Week !
Això sí; rancuniós com era, va quedar-li com una mena de rosec, una recança pregona de no haver esbravat tota la ràbia que el consumia i que li feia exclamar sovint: -L'hi hagués poscut atrapar, al lladre!... Llamp me mati si no li hagués fet la tussa! Algú va aconsellar-li que tirés la cosa per justícia; però no hi va voler saber res. Justícia!
Sí, pèrdua sobre pèrdua! Fuig el lladre ab tant; tant pera trobar el lladre! Y res pera satisferme, ni una ombra de venjança! Ah! totes les desgracies cauhen sobre mes espatlles, sols en mon pit esclaten els sanglots, pera mon rostre són totes les llàgrimes! TÚBAL No, per cert, a altres homes persegueix la desgracia. Antoni segons he sentit dir a Gènova... SHYLOCK Què! Què! Què? Una desgracia?
-Si no li hagués fet la tussa, va seguir en Biel -qui sap què seria, ara, de tu!... Perquè el que ell volia era fer-te seva. I per això, despitat com estava, me va pendre el camp, el lladre! -Encara li tenes malícia? -Tant com això, no. Emprò de vegades m'encenc i no puc fer-hi més: sabes?... A qui en tinc, de malícia, és a tot el poble.
Tom veié l'avinentesa que se li oferia: -Mireu, Huck; això de ser ric no em fa pas tornar enrera de posar-me a lladre. -No? Oh! Malvinatge! Parleu de bo de bo ben rebé, Tom? -Tan de bo de bo com que ara estic assegut. Però, Huck, no us podem deixar entrar a la colla si no sóu respectable: sabeu? La joia de Huck va extingir-se. -No m'hi podeu deixar entrar, Tom?
Un lladre ve. Així que l'altre el veu, s'arrenca de les armes, li va a l'encontre, i combat davant la seva parella. Tot això ho fan en cadència, al so de la flauta. A la fi el lladre agarrota el pagès i se li enduu la parella. De vegades és el pagès que guanya el lladre: l'ajova al costat dels bous i el fa tirar amb les mans lligades a l'esquena.
Així que poguí treure el cap a respirar, la veu d'en Pau ferí les meves orelles. -Lladre! lladre! assassí! cridava. -Es Marsellès ens ha passat per ui... lladre!... i no s'atura! Som perduts, misericòrdia de Déu! L'espinguet d'en Vadô Set-trossos sonava un xic més lluny, cap a la proa: Auxili! auxili!... Ohè! ohè de sa gent!... Auxili!...Ohè!... Vira! vira!... Ohè! ohè!...
Somniá que la encarcellavan y que, condepnada á ser passada Boria avall per lladre, eixia de la presò dalt de la somera, ab un rétol á la esquena que duya per escrit lo nom del delicte de que se la culpava.
Arribava fins al morro de l'egua encirat, furient, espantós. -Et dic lladre!... sents? ¡et dic lladre! lladre!!... Apa, fica'm a la presó! ¿No ho feres amb el pobre fadrí extern de can Barrot? Botxí! En Bóta era vell i magristó, mes ple d'agilitat agressiva. Brandava els punys, i feia molinets amb els seus braços llargs i durs, brunzents com unes batolles.
I, mentre en Biel tornava a llançar l'arma avergonyit, el bander se la penjava de mala gana al muscle, tot contrariat de no haver pogut aprofitar l'ocasió. -Vaja! Prou n'hi ha- va fer, aleshores, la mateixa veu. -És que aquest lladre- va ajustar el bander -sempre pensa quina em farà, i només disfruta malmetent tot el que troba.
No em vau deixar entrar a fer de pirata? -Sí, però això és diferent: un lladre és de més to, que no pas un pirata, en general. Hi ha moltes terres on estan qui-sap-lo amunt de la noblesa: són ducs i coses per l'estil. -Escolteu, Tom: no hem estat sempre amics, vós i jo? Oi que no em deixaríeu a les capses? Oi, Tom? Oi que no ho faríeu? Digueu. Oi, Tom?
Paraula Del Dia
Altres Mirant