United States or Greece ? Vote for the TOP Country of the Week !


-Ocells, senyor. -, en aquest bosc hi havia ocells. I què més? Els ocells havien acabat amb les nostres idees, semblava. -Apa, anem-hi. ¿Com se'n diu, d'aquestes bèsties, amb cues llargues, que s'enfilen pels arbres'? Ens quedàrem pensant una estona, i un va dir: -Gats. Altra errada. El poeta res no havia dit de gats. «-Esquirols», volia, el mestre, que diguéssim.

Jo patia per l'un i per l'altre. Vaig agafar en Lluís pel braç i l'ajudava. -Apa, arrapem-nos-hi plegats; aviat serem a dalt. Però, amb tot i la meva ajuda, després d'una pujada molt violenta, rest

-Apa, anem-hi! interromp l'amo, afadigat, sufocat de calor i amb desig d'acabar la volta. -, ; però... voto a!... ¿No ha sentit el que ha dit, aquest, sobre la nostra llet? -Ah! No en facis cas. Hi ha un tramvia que ve per la cantonada i ens trepitjaria. -, que en vull fer cas. Tinc el meu orgull. Aquest ha demanat el preu del midó, i ara ho sabrà. Val vint vegades més...

Deixa't d'arreplegar pedres, que no han de servir de res i... apa! tornem al nostre cau.

-Apa, marrecs, que tindreu bon temps! va dir-nos en València- ¡Mireu, que alegroia que està, sa veia de sa mantellina blaua! ¡Com s'enfloca i se rinxola, sa presumida! Runy com un gos perquè ses roques li són de mal rosegar i sa sorra li fa mal a ses genives; però no pas sa rauxa dolenta: us gronxar

-Doncs jo -va saltar en Xaneta -us en vull contar una, que em penso que no l'heu sentida mai; la de sa mare de Sant Pere. -Apa, doncs, siguem-hi! -vàrem fer en Lluís i jo, incorporant-nos.

-Llestos: apa! responguérem. Harris agafa els rems, jo tinc el governall i Montmorency fa un gest de profunda indignació. I ens abandonem sobre les aigües, que durant quinze dies seran el nostre motiu. Kingston. Observacions interessants respecte al roure tallat i la vida en general. Trist cas del jove Stiwings. Fantasies sobre les antiguitats. No em recordo que sóc al timó. El que s'esdevé.

Apa, preneu el pastís. I de les entranyes de la terra va sortir el pastís, tot fet malbé, brut. Rera el pastís, sortí Harris, de quatre grapes, mullat, arrugat, ple de terra. S'havia assegut, sense saber-ho, a la mateixa vora d'un clavegueró amagat en mig de l'herbei, i s'havia fet enrera, i havien caigut ell i el pastís alhora.

-Però, i què? -va dir-se en Jeroni, reaccionant contra la covardia del seu instint -M'arronso com si fos l'home del meu somni. I ara! Que em vegi tothom. Apa, de repotències cap al pla! I va enfilar resoludament un corriol, que hi duia.

El dia abans havíem projectat de llevar-nos ben de matí, llançar qui sap a on els cobertors i les flassades i pendre un bon bany al riu per restablir-nos; però, ara que el dia s'aixecava, la idea semblava menys temptadora. L'aigua devia ésser glacial i el vent bufava del Nord. Harris digué: -Apa! Qui és el primer de picar a dins?