United States or Nepal ? Vote for the TOP Country of the Week !
Si m'hauré compromès?...-va dir-se en Jeroni, penedint-se de la seva rauxa.
I sí, no s'havia pas errat: al darrera d'aquelles vidrieres, a peu pla del carrer hi havia el menjador d'un establiment mig hostal mig taverna, on asseguts al voltant de diverses taules, sopaven un ardat de parroquians, gent de poc llustre i males traces, marxantons, terrasans, carboners... No hi hauria pas entre ells algun conegut d'en Jeroni? No; va examinar-los un per un i totes aquelles fesomies li eren noves. I la criada, que els servia? Tampoc no l'havia vista mai. Era una donassa lletja i tan estreta de front, que semblava que la clenxa li sortia de la carena del nas; una fardassa d'amples i pomposos costats, que els rumbejava com brindant-los als pessics i maurades dels hostes aficionats a tan delicada galanteria. I el patró? Llamp, quina baluerna d'home! Estava assegut, en mànegues de camisa, al darrera d'un taulell llefiscós, al bell dessota d
Els boigs prenen per realitats els despropósits de llur enteniment, no en dubten, els manifesten, criden, s'exasperen i és clar... a les hores ve la gent de seny i els engarjola. Aquí és el perill, Jeroni. Alerta, has de servar, que ningú no et conegui el mal... i, amb temps i paciència, tu en guariràs.
Va despertar-se amb la claror del dia a la cara. El sol, baix a l'horitzó, entrava porxo endins per un escanyall de muntanyes i àdhuc estenia la seva ala de llum fins a l'interior de la capella, que no estava tancada més que per una cleda. Aleshores en Jeroni va veure l'efigie del sant al damunt d'un petit altar mig enderrocat i destacant sobre una paret nua, de la qual es desprenia a llenques el gruix del vell emblanquinat, a la manera com es desprèn i penja de la soca l'escorxa dels plàtans dels nostres passeigs. Era una efígie vestida de pelegrí, amb petxines a la valona i a la gallarussa i amb un gaiató encarabassat al puny. A la peanya hi havia unes lletres grosses, que deien: SANT JAUME. PATR
Voleu que cridi la ronda i us faci agafar per atacs a la moral? En Jeroni, de pàl·lid que estava, torn
La qüestió era que no hi hagués ningú. En Jeroni tenia horror a la companyia. I no, de segur que no hi hauria ànima vivent. Es veia pla que aquell pradell no era gaire transitat. Unes herbes altes i ufanoses el cobrien en quasi tota la seva extensió sense deixar rastre de passadís.
-Però, i què? -va dir-se en Jeroni, reaccionant contra la covardia del seu instint -M'arronso com si fos l'home del meu somni. I ara! Que em vegi tothom. Apa, de repotències cap al pla! I va enfilar resoludament un corriol, que hi duia.
Pobre Jeroni! Li semblava que el vespre li feia l'ullet malignament, com dient-li: «Eh, que tal? Com te va el nou estat? Ser
En Jeroni havia adquirit un sentit nou. Veia coses extraordinàries, que li donaven la percepció immediata i profunda de la manera d'ésser, de sentir i de pensar de l'altra gent; i, després que hagué vençut la basarda de les primeres impressions, es congratul
-Tothom ne té de defectes -va grunyir en Jeroni.-Sóc un home com els altres. -No, vós no sou un home com els altres. Vós teniu un defecte o, més ben dit, un, un... un... no li trobo nom. Si m'ho haguessin explicat, no ho hauria cregut, però no puc negar la llum dels meus sentits. Ja ho sabeu vós que no sou un home com els altres.
Paraula Del Dia