United States or South Korea ? Vote for the TOP Country of the Week !


La Teresa també va sentir-se corferida -no criar el seu fill! tot justament el noi, havia de dur-lo fora de casa! I els dos esposos van eixir a la finestra i van mirar el metge com s'allunyava per un corriol, vora la peça de can Buc. -Mira'l!... qui sap si cridéssim al noi, que'l fés llaurar una estona; ¿Manies fa venir el criar? ¿Manies?...

L'Andreu ja és a l'amagatall dalt d'un espadat i amb les pedres al seu devora i el ganivet. Sota mateix hi havia el corriol estret on passaria el senglar amagat entre els matolls atapeïts d'aquella gorga. Ell en sabia una nierada en aquell indret de la muntanya i la única eixida era aquella. Si tenia sort com les altres vegades!

El corriol no era gaire llarg, i el pagès va trescar-lo i assolí el pla en el temps de descabdellar aquests pensaments. Allí prengué un camí ral, afressat, que corria entre camps de morescos i mongeteres; i entrar-hi i perdre el sol de vista va ésser tot u: tan alta i ufanosa hi era la vegetació a banda i banda.

Bo i caminant de retorn, repartia elogis i censures als seus voluntaris, que el seguien sense gaire marcialitat ni joia i molts, decandits, arronçats, amb la cua pengim-penjam, amb un trotar de magresa tan aeri que a penes deixava senyal de petja en el corriol. A les envistes del poble els llicenciava a cops de roc.

Dreta al meu costat, m'estira la capa dient: -Vina, anem, Minguet; anem cap a casa. I, abans de que em pugui revenir de la sorpresa, s'esmuny per una baixadeta i guanya el corriol que s'obre entre la penya i el precipici. Ni esma tinc per a seguir-la, com no sigui amb una mirada, amb la qual se'n va tot el meu esperit.

Passada la primera collada, la natura esdevenia plena d'asprors. Semblava'l reialme de la mort, cap arbre, cap flor, cap bri d'herba... tot eren roques abruptes sense vida, tot eren pedres caigudes dels cims i esmicolades... era aquella contrada com l'esquelet immens d'un món finat segles enllà! Feia feresa d'avançar per aquell corriol amagat entre tanta grandiositat estèril.

-Però, i què? -va dir-se en Jeroni, reaccionant contra la covardia del seu instint -M'arronso com si fos l'home del meu somni. I ara! Que em vegi tothom. Apa, de repotències cap al pla! I va enfilar resoludament un corriol, que hi duia.