El noi nou se n'an

- Magí... ja teniu el que tant desitjàveu; un noi... Ara penseu que la vostra dona no podr

Sabanell al capvespre és tot un poema, solitud i silenci regnen en harmonia: la boscúria és callada i la mar s'adormissa; el cel fa el darrer escarafall del jorn, amb lluminositats esplendoroses del sol que se'n va i la lluna que arriba. En Jan hi va arribar, veié la platja llarga i la barca negra i vella i sola, sentí una dolcesa penetrant i va encaminar-s'hi tot seguit. -Allí és casa del noi!

És clar que foren vigilats amb prudència; que es feren les visites de reglament; que el noi aparent

-Perdoni, senyor... ¿Vol dir que aquest noi se pot casar? -Casar? -féu el metge amb un pam d'ulls. I ara! Qui pensa en aquests disbarats? -Es que es tenen paraula amb la meva filla... -Alabat sia Déu! ¿No veieu que est

-Ai, fill!... si és tot brut!... Deixi-li vostè, senyor Joan. -Ca... no serveix, és de color... Vostè mateix, senyor Vintró. -Vamos: , noi... -Un dels presents far

La veritat s'ha d'obrir pas; una mort no pot restar molt temps oculta, a un pare que pot ocultàrseli el séu fill; més, a la , la veritat se mostra nua. GOBBO Alceuvos, si us plau, senyor; del cert que vós no sóu Lancelot, el meu noi. LANCELOT A vós us ha de plaure no burnejar més y donarme la vostra benedicció.

Els gemecs pararen, i s'esvaí el mal que sentia el dit del peu. El noi s'adon

-Adéu, Margarida! creu-me que sols per tu em llevaré sempre! ¡No és per dir-ho, però el meu home ja fa catúfols! ¡Quan sentis tocar a temps i el cel fa ull, pensa que toco jo i que ho faig per tu i de molt bona gana! I la Margarida riolera tornava a omplir la cassa de vi i el donava a la velleta agraïda. -Tant punt tinguis el noi, avisa! Li portaré una medalla de Santa Bàrbara!

Després va acabar-se tota una ampolla i va sentir una pesantor a la testa i una set de vi, només que de vi, i va beure fins que en caure a la fredor de les moles velles, que feien de sol al molí, elles van refredar-li ses galtes bullents. -Tu... que de què no mates el noi! i a mi gairebé m'has mort de vergonya! La Teresa va redreçar-se ofesa.