Elles eren les que havien delmat les vinyes amb la filoxera; elles les que enviaven la calamarsa que malmetia els camps; elles les que feien congriar el mal temps i forjaven els llamps que atuïen alzines i roures, deixant-los corsecats i sense altre sosteniment per la brancada que la escorça mig buida. Bregat en les coses del món, en Biel no les creia, aquelles falòrnies.

Per altra part, la Jacobè i la dida estaven geloses de la meva dignitat. Si algun xicot pescador entrava a conversar amb mi i em tutejava, com era molt natural, les dues dones hi feien una cara de tres Déus. -Qualsevol gos sap més de modos que aqueixos murriets de platja! botzinaven elles amb elles. ¡Heu vist, quines franqueses! ¡Deuen figurar-se que tracten amb algú del seu braç! I, entre els veïns tot era donar-me importància. -Aquest noi, aquí on el veieu, és l'hereu més ric del poble: un senyoràs que trepitjar

Una tarda, estaven les senyores, com de costum, al cosidor, entregades a ses habituals feines, i don Eudald amb elles, sorrut com sempre, quan entr

I ells, amb ells no es podien veure. -Adéu, xinxa! deien els pescadors al trobar-ne una. -On va aquest pop! contestaven elles. I el gust amb que s'ho deien!...

L'enginyer signava el cel amb el dit a les seves companyes i els explicava quelcom, que elles escoltaven tranquil·lament amb el somrís als llavis. La meva mare el va cridar pel seu nom. -Senyor Farreres, ¿vol tenir la bondat de dir-nos que en pensa d'aquesta roentor de la nit? -No és res de mal, senyora.

Cent vegades estará en conversació amb elles, mil vegades tindran conjuntura propicia per a revelar son mérit i l'aprofitar

Guieume a les arques y a la meva sòrt. PORCIA Anem doncs! En una de elles sóc tancada; si m'estimeu m'hi trobareu. Nerissa y tots vosaltres, retireuvos un poc... soni la musica mentres que ell esculleixi! Si perd acabar

-A Escòcia sempre plou- digué George. -Hi vaig estar tres setmanes l'any anterior, i mai el temps no era eixut, ni una sola vegada... Res, doncs, d'això. -A Suïsa el temps és bastant bo- digué Harris. -Elles mai no aprovarien la nostra marxa a Suïssa, anant tots sols- vaig dir jo. - sabeu el que va passar la darrera vegada.

Hom sentia al lluny, en el carrer, les comares rient entre elles, percaçant a grans cops d'escombra la neu que es fonia al llarg dels reguerons; els gossos, que abordaven amb veu més clara; i les gallines, que escatainaven al corral. En fi, era la primavera.

Als quals mots vaig replicar: -L'edat i l'experiència m'han mostrat que poques coses hi ha en les quals hom fa d'ésser pràctic. Em resten, doncs, un nombre limitat de qüestions en les quals tinc tota mena de certitud, entre elles la convicció ferma, que al tàndem no li cal cap repàs. Altrament tinc el pressentiment que així Déu em perdoni com cap ésser hum