Vietnam or Thailand ? Vote for the TOP Country of the Week !
Actualitzat: 9 de maig del 2025
Vós, dida, aprofiteu-vos que treureu tot el que vulgueu dels senyors; estan contents, diuen que la criatura ha guanyat molt. La Tecla s'ho escoltava tan bocaoberta que fins semblava beneita. Ella que a casa seva es veia tan escotorida, entre aquella gent de ciutat restava esmaperduda i esglaiada.
Lo acostumat en semblants casos és el de la Mercè, que és del color de la llet que vomiten els querubinets a dida. L'experiència té demostrades les ventatges de la bossa. Les mares que no tenen nyinyera deuen prevenir-se de butxaques per les bosses buides i d'amagatall per les plenes. Vestit curt d'aprofitadures, amb sacsons per la creixença.
El servei era nombrós i poc fael. -Mireu, dida, aquí estareu molt bé. Són uns senyors molt bons. No miren res ni compten mai; el rebost sempre és obert. El senyor és molt savi, ell mateix ho diu! i diu que s'ha fet ric perquè és més viu que els altres.
La dida solia reprovar-li-ho. ¡Sempre aquest mateix paletrís d'engavanyar el menut! Que et tornes lira, noia? ¿Per què me l'emboliques ara, cap i tot, amb el tapaboques, que fins li tanques els espiralls? ¡Ja li surten enfora els badiuets del nas, dona! Que voleu que se'ns costipi?
A la platja de Santa Cristina hi haviem fet excursions delicioses algunes tardes d'estiu, Allí, mentre la dida i el mariner que solia acompanyar-nos amb el gussi coïen el sopar en fogons improvisats amb quatre pedres, la Jacobè i jo gambejàvem descalços per les maresmes, cercant-hi les petxines que viuen aferrades als penyals banyats per l'onatge. Mai no n'he menjades de més gustoses.
Un matí la Tecla estava gronxant-se en un balancí com cada dia. Hi tenia una fal·lera gran, fins hi menjava. La bugadera de la casa va tenir d'enllitar-se i la mestressa va dir a la Tecla que anés a rentar la roba. La dida va alçar-se amb recança, prengué el cove i va dir amb posat maliciós: ¿Vol dir que tocar aigua no em recular
-Voleu dir, que dorm? pregunto a la dida. -Què hi sé jo, fillet! Est
I, a fe, jo les havia conegudes ben venturoses. La dida, certament, havia passat moltes penes mentre va viure el seu marit, en Catre-venc, serrador francès que treballava a la mestrança i tenia el mal vici d'embriagar-se; però quan me va criar a mi ja era vídua: en Catre-venc havia mort a la flor dels anys atuït pels seus propis excessos i pels de la seva nissaga d'embriaçs.
Alguns anys enrera va manifestar certes idees estranyes; certa alteració de caràcter. La dida se me n'exclam
-Rei de la vida! això és massa! La Tecla es veia afalagada per tothom. El seu llenguatge muntanyenc i el seu embaliment constant, eren celebrats per tots els d'aquella casa. La formosor del nin que alletava va aureolar-la de glòria. Era presentada a tothom com una dida incomparable i ella a poc a poc an
Paraula Del Dia
Altres Mirant