Vietnam or Thailand ? Vote for the TOP Country of the Week !
Actualitzat: 18 de juny del 2025
Confesso que, com un nin, en sentir-me abandonat pel meu company, en considerar-me sol entre tantes solituds, vaig passar uns instants de basarda. De seguida, però, poguí sobreposar-me a tal ridiculesa.
-Rei de la vida! això és massa! La Tecla es veia afalagada per tothom. El seu llenguatge muntanyenc i el seu embaliment constant, eren celebrats per tots els d'aquella casa. La formosor del nin que alletava va aureolar-la de glòria. Era presentada a tothom com una dida incomparable i ella a poc a poc an
Els llits resten plens de capells. Ara hi entra el metge. I per damunt les ànimes retudes dels malalts s'hi extén l'esperança, la dolcesa del consol... I totes les cares esgrogueïdes i demacrades s'il·luminen amb un bell somriure. -Hi ha un malalt nou, al 5. Tots el volten i li fan preguntes. Ell respón amb mirades tímides, com un nin que es sent vergonyós.
En el bressol, aturat, hi havia el nin immòbil amb els ulls mig closos i la boca mig oberta. El ritme del respir perdut per sempre. L'Andreu exhaurit va restar en la porta i amb veu apagada va dir tremolós... -Què fa el filló!... Senyor metge!... ¿què hi diu? El metge no va respondre. Cerc
-Mala fosca de Déu el faci bo! I m'allargava la perxa de l'ormeig. Agafant-lo per l'indret de la xarxa, vaig posar-me en actitud de sondejar la llauna . ¡Pari ment que li passi per ull, i en no anarse-n'hi vostè al darrera! I em subjectava per la folra del gec, com si jo fos un nin a punt d'estimbar-me.
La flama de la cerilla posada davant del naset del nin restava immòbil dreta al cel i punxeguda com una punta de llança roent. La Tecla va llambregar esfereïda la seva mare. La vella va abaixar els ulls i mogué la testa contristada. -És mort? -Sí! va respondre el metge amb veu apagada.
Repara, Andreu; aquest sí que no té la baba tancada; ¡tant dolent que és! Ves, el noi de can Ton va morir-ne, ¿oi mare? I la Tecla agafava el nen i el mostrava a la vella i al seu marit; totes les mirades anaven a raure a les galtes tivants i vermelles del nin que feia anar les mans com si volgués esquivar un ardat de mosques, i movia els peus i esclatava en rialles innocents plenes de gaiesa.
Paraula Del Dia
Altres Mirant