United States or Finland ? Vote for the TOP Country of the Week !


Feia pensar en la llàntia velada dins l'alcova d'un malalt; inspirava recolliment, reserva, la idea d'un son, que convenia no trencar. I vaig abaixar els ulls. Quina quietud més profunda al meu entorn! No es sentia més soroll que el de la ressaga, que fressejava rítmicament amb el compàs d'una respiració tranquil·la, amb la qual semblava que alenés suaument la naturalesa dormida.

SHYLOCK D'esqué pels peixos. Y sinó pera satisfer ma venjança. Ell m'ha fet abaixar la cara ab sos menyspreus, per ell he deixat de guanyar mitg milló, s'ha rigut de mes pèrdues, s'ha mofat dels meus tants per cent, ha trepitjat la meva raça, ha esbullat els meus negocis, ha refredat mos amics y encès mos enemics... y per quina raó? Perque sóc juheu! Que no ulls un juheu? Un juheu no per ventura mans, órgans, proporcions, sentits, afeccions y passions? No's nodreix ab iguals aliments, no el fereixen les mateixes armes, no est

Al sentir aquesta resposta vaig abaixar el cap sense ganes d'afegir un mot, perquè que les obres de pietat que no es fan a cor dolç són encens per al dimoni; més no poguí evitar que els ulls se m'enlloressin. L'avi Mauva replicà: -Jo tampoc no hai promès res, Saura; però, quan es bon blat s'ajeu de ple, no vull ésser s'espiga buida, que s'alça dreta en mig des camp. Penseu-vos-hi , Saura.

La flama de la cerilla posada davant del naset del nin restava immòbil dreta al cel i punxeguda com una punta de llança roent. La Tecla va llambregar esfereïda la seva mare. La vella va abaixar els ulls i mogué la testa contristada. -És mort? -! va respondre el metge amb veu apagada.

El jove pastor obria els ulls com un orb que sobtadament hi pogués veure, i mirava la Tereseta que coneixia de petita i la trobava diferent de sempre, bella, escotorida i falaguera! ¡I en mirar-la, sentia una mena de por que ella ho veiés que la mirava embadalit! ¡I vingué un instant en què la noia va mirar En Joanín i ell va abaixar els ulls confós i avergonyit!

I encara no havia acabat la mossa de dir aquests mots, quan l'Úrsula va sortir del seu amagatall, lleu, silenciosa, amb el platet buit, mig tapat amb una punta del davantal. Tothom se la va mirar. I al sentir-se a sobre les mirades, la pobra Úrsula deuria conèixer que parlaven d'ella, perquè es va tornar roja com la grana i va abaixar els ulls, avergonyida.