Al sentir aquesta resposta vaig abaixar el cap sense ganes d'afegir un mot, perquè que les obres de pietat que no es fan a cor dolç són encens per al dimoni; més no poguí evitar que els ulls se m'enlloressin. L'avi Mauva replicà: -Jo tampoc no hai promès res, Saura; però, quan es bon blat s'ajeu de ple, no vull ésser s'espiga buida, que s'alça dreta en mig des camp. Penseu-vos-hi , Saura.

-I ara! vaig exclamar. -Sento la passada, i no veig l'aucell en part del món. -Ès que sa vela el tapa- me va dir l'avi Mauva. -S'aucell ès a dalt de tot de s'abre mestre. Hi ha pujat a endegar no què d'una corona, i treballa sota sa galeta, abraçat a sa espiga per damunt des calcés. , mira-te'l com baixa.

-Sa pau de Déu sigu amb vosatros- va dir l'avi Mauva saludant-nos. En Vadó ens don

El ruixat, que s'era enretirat cap a llevant, tornava altra vegada a rems, desprenent-se dels núvols a llargs serrells. Quasi no hi hagué vespre. La nit va entrar amb la revinguda de la pluja. En Pau i en Vadô varen cridar l'avi Mauva, que dormia sota proa, i tots tres plegats, fent-se llum amb un fanalet, se reuniren amb nosaltres per sopar.

Amb homes sols, se pot embestir tot; però... amb dones!... Aneu, que a lo millor se'ls hi revolten les set branques de l'esteri... una basca, un accident... Un hom perd la xaveta, vaja. -, - va respondre l'avi Mauva. -Prou que us entenc, prou: ja lo que ès, estimar, Saura.

En aquell temps la vetlla era llarga, i ens aplegàrem a popa a conversar. Ens hi havíem acoblat en Vadô Set-trossos, el pare, l'avi Mauva i jo; i, al cap d'una estona, en Pau Ternal i en Miquelet Cadernera comparegueren amb l'olla del lleixiu i la bujola de rentar els plats. -Nosaltres també volem ser-hi, a sa garola- va dir en Pau. -Vatua ses tripes de Judes! Aquí podem rentar millor que enlloc.

A tot això el pare anava maldant per escrostonar l'èngrut enterc de la seva pipa. L'avi Mauva exclamà: -Visca sa noa valenta! No temeu, Saura: tot anir

Vaig posar-me a cercar un recés i un setial per a seure; i, havent- me adonat de que l'avi Mauva estava assegut a sotavent, al peu de l'arbre mestre, vaig aclofar-me al seu costat sobre un pilot d'esparcines. El vell seia d'anques al pont, amb les cames encreuades. Capjup, amb les ulleres escorregudes fins a la punta del nas, i la m

L'avi Mauva estava dret al davant meu. -Què ha succeït? vaig preguntar-li. -No ho - va respondre. -Es barracot d'en Pau se n'ès anat en orris; però... -Algú ha d'haver pres mal: jo he sentit... I el pare? on ès, el pare? -No, pes teu pare no t'apurus: no ès ell qui ha carinat. -Voleu dir? -El veig a sa canya que governa, i... vaja... est

L'avi Mauva s'havia tret de l'infern del gec uns goigs de la Mare de Déu del Vilar, i els havia apuntats amb quatre agulles al piloc de farda, en una balmeta arrecerada del vent, endegant-los de manera que se'n veiés l'estampa de la Verge.