Pensàvem nosaltres que parlant-ne tothom molt, es consideraria com un mèrit l'originalitat de no parlar-ne gaire, i no ens ha reeixit. No? Doncs ja els n'omplirem, les butxaques: avui quasi tot campana, i per no oblidar-nos-en, començarem ara.

Els diumenges, a certa hora, hi acudeixen amb els mocadors encarcarats, un al cap amb un nus que deixa les puntes tiesses com dues orelles de burro, un al coll amb coloraines dominades pel groc d'ocre i el vermell més enverinat i la punta del detràs subjectada pel lligam del davantal que quasi dóna volta a tota la falda i és molt llis i llarg, i un a la m

Tots li endreçaren preguntes, i ell no sabia contestar-ne quasi cap, perquè no es recordava gairebé de res. Finalment, en Bonosi va agafar-li el puny d'on penjava l'enfilall de perles, i va preguntar- li: -Què ès, això? ¿ D'on has tret aquest collaret? -Es collaret! exclam

Àdhuc en trobareu alguna que quasi res que veure amb lo natural. I si dic quasi, és perquè crec que no hi ha artifici -ni tan solament creació veritablement poètica- que no toqui per un cantó o altre amb les apariències exteriors.

A causa de l'esqueixalament, la banda de baix, massa asseguda, li aproximava la barba prominent al nas ganxut, que s'hi corbava quasi al damunt com un bec d'àliga sobre la presa que va a devorar. Un antic xiribec donava al seu front, vast i bonyegut, l'aspecte d'un greny de roques ratllat per un llamp.

Per altra part, els antics aficionats a l'obra encara vivents, alguns dels quals se l'havien apresa quasi de memòria, ¿em perdonarien les innovacions?

-Els sardinalers arriben, senyor! ¿No voleu venir? me va cridar un vailet veient-me encantat. Tothom corria cap a la platja. Els llaguts de sardinals estaven atracant, uns aquí, uns altres allà... La gentada els agafava i els treia quasi a l'envola-vola, amb càrrega i tripulants i tot. Quins visques! quina cridòria! quins aplaudiments!

L'americano és un dels tipos de nostra societat que sempre hem considerat digne d'estudi. Tots sabem qui és l' americano , tots sabem a quin subjecte s'aplica aquest nom. L' americano és l'espanyol, i quasi podem dir el català, que ha sortit de la península, i, després d'haver passat alguns anys a l'Havana, ha tornat a la seva terra amb una fortuna considerable.

Aixis arribaren al lloch hont la gent flectats los genolls pregava á la imatge no deixés aquella seua terra. L' abadessa llavors s' atansá al marge y ¡cas providencial! lo Sant Crist hi correguè desseguida, fins quasi á tocar los peus d' aquella.

I, en efecte, quasi no passava dia que no tingués proposicions de negocis brillants, d'adquirir anells d'or i pedres precioses per quatre quartos, de canviar bitllets de Banc per or amb un cinquanta per cent de benefici, de fer una obra benèfica acompanyant a un inglès que, rebuda la comanda d'entregar mig milió de rals a l'Hospital, no sabia, pobret!, com fer-s'ho.