United States or Guinea-Bissau ? Vote for the TOP Country of the Week !


En tals casos, sempre li tocava el rebre, amb l'agravant de trobar-se sol, perquè la insinuant polèmica d'aquell tenia el mèrit d'atraure's el vot més o menys declarat de l'auditori.

Pensàvem nosaltres que parlant-ne tothom molt, es consideraria com un mèrit l'originalitat de no parlar-ne gaire, i no ens ha reeixit. No? Doncs ja els n'omplirem, les butxaques: avui quasi tot campana, i per no oblidar-nos-en, començarem ara.

-Bah! Vós no sou tan covard com voleu pintar! Si sempre fos bonança, ¿quin mèrit tindria, el vostre ofici? -Jo, covard! No em coneixeu pas. Sinó que un hom s'esbrava: sabeu? Lo que rebenta ès sa maniobra. Però jo, covard! ¡Maleïda sigu sa meva ànima si ses calmes no em consumeixen ses sangs! ¡A mi doneu-me tràmpol fort, i aigua a dalt i a baix, i aquell huuu... de vent que sembla que tot renega!

Cent vegades estará en conversació amb elles, mil vegades tindran conjuntura propicia per a revelar son mérit i l'aprofitar

De tots ells porta dol, a l'ensems que es complau a guardar-ne ferma recordança, el vell narraire a qui l'EDITORIAL CATALANA ha volgut honrar confiant-li la presentació d'aquest volum, sense altre mèrit, de part meva, si de mèrit mereix el nom, que ésser l'únic supervivent d'aquella colla d'humoristes que qualsevol d

-Aquesta ampolleta costa vuit duros. -Rei de la vida! com vuit gallines! ¡Miri, veu aquests mobles són... són... sistema Napoleón quinze! tenen molt mèrit!

I el brau subjecte, tot abraçant-me amb entusiasme, va exclamar en commosa entonació: -Oh! Fritz... Fritz... Quina sort d'haver-te menat aquí! La vella que en deu estar d'enfurismada. Ah! ah! ah! Ho confessaré. N'estava una mica avergonyit de trobar-me que jo tenia tant de mèrit, sense que mai ho hagués reparat fins aleshores.

En Bofarull te en Els Trobadors nous una composició de tres planes que no hi ha més que nig-nang i ning-nang. Agrada molt. I no és pel mèrit que puguin tenir les composicions: és perquè ens agraden les campanes i... ja est

Honradament no podria dir que la vetlla fos alegre. La pluja queia persistent i regular; la barca, amb tot el que encloïa, era ben remullada. El dinar no ens havia deixat gaire satisfets: el pastís de vedella freda embafa molt aviat quan no es molta gana. A mi m'hauria vingut de gust una costella. Harris ponderava el mèrit del llenguado i de la salsa blanca. El sobrant del seu pastís va donar-lo a Montmorency, que el refus