A mida que en Montbrió s'anava reconcentrant damunt d'aquells objectes insignificants, que tots li parlaven a l'esperit, reconstituint-li als ulls de l'ànima la figura moral del seu oncle, adquiria el convenciment de què devia haver-hi allí quelcom de més fondo, de més íntim, quelcom que fos l'estereotipació de les seves idees.

Fos com fos, lo cert és que tothom s'admir

Cada dos estudiants tenen un llibre imprès de cançons. El president assenyala el numero 29. -Primer vers! crida. I comencen el cant cada dos estudiants amb el llibre, el mateix que si fos un llibre d'himnes sostingut per dos devots a l'esglèsia.

Al cap de tres minuts, tornaven a trobar-se al centre del laberint, i totes les temptatives següents, qualsevol que fos la direcció, no donaren altre resultat. Allò esdevenia tan exacte, que la meitat de la gent s'aturava esperant que l'altra meitat fes la volta, segurs d'anar a parar al mateix punt de partida. Harris, dubtant, torn

Li feren capir que sos pobres parracs farien el fet, per a començar, encara que fos el costum dels rics pirates de començar amb el guarda-roba complet.

MARIA No ho, , senyora; és un galan donzell; y ve molt ben acompanyat. OLIVIA Y qui és que l'en priva d'entrar? MARIA Sir Tobias, vostre oncle. OLIVIA Dieuli que's retiri; sembla que hagi perdut el seny! JUTGLAR Has parlat de nosaltres com si el teu hereu fos jutglar. Que Jupiter li atapaeixi'l crani de cervell, que ara veig que ve un parent teu a qui n'hi falta molt per tenirlo ple.

I pensar que allí baix, a l'ombra de la façana, sentada en el vogi de les truges, la seva trista muller, fa una hora, roman despacientant-se per dinar, tot dient al més xic dels mainatges: -Calla, Nicus , calla calla, que el pare és a cacera i menjarem xon . Xon volia dir carn, carn de tota mena, fos de bou, de guilla o de conill.

Després, al cap d'un instant, volent retornar aquell home al seu seny, de qualsevol manera que fos: -I el vostre soterrani, com era? li va demanar. -Semblava un forn. -I deveu haver-hi baixat amb un llum: veritat? -No, senyor. -Doncs, aleshores, ¿com heu pogut veure el sepulcre, el cavaller i les peces d'or? -Era il·luminat d'un raig de lluna.

»-Oh! dieu, parant-vos a la porta, -No sabia que ningú fos aquí. »-Ah, no? diu Emily, amb fredor, com si no us cregués. »Us quedeu per all

Harris i jo acabàrem per creure que la resclosa de Bell-Weir tal vegada no fos a passeig, com aquella de que havem parlat. George va remolcar-nos fins més enll