Al cap d'aquest temps semblava haver perdut tota la seva afició. Féu, encara, una o dues temptatives per a rependre el seu estudi, però es trob

El Rei no desitjava pas menys tenir en les seves mans les tropes gregues que havien desitjat vèncer Cirus mateix i conservar la corona; però no pogué sortir-se'n. Després d'haver perdut Cirus, que els tenia a sou, i els altres generals, els grecs es salvaren poc menys que de dins el palau d'Artaxerxes, demostrant per experiència, que tota la grandesa de Pèrsia i del Rei consistia en molt d'or i luxe i dones, i la resta no era més que fum i fanfarroneria. Així tota Grècia agaf

Quin estiu més trist! Fins la naturalesa hi ajuda, doncs una terrible secada, que ha perdut les collites, fa rossejar els herbeis i esfulla els arbres ans d'hora. Ademés, malalties, soledat i abandono de tothom. De tants parents que ens visitaven, a penes n'hem vist cap enguany.

Fins qualque nit s'adormia a la llitotxa del matalot de casa el tartaner, temerós de tornar tan tard a casa seva i sentir la vella que l'esperava cloent de ràbia les dents i dient malediccions plenes de follia. El nen, pobre criatura! havia perdut tot l'encís de fill sanitós i rialler. L'àvia el peixava.

-Però, si em preneu la veu, digué la donzelleta de la mar -què em restarà? -La vostra bella figura, digué la bruixa, -la vostra passa llisquívola, i els vostres ulls que parlen; i amb això és ben segur que podeu fer l'encís d'un cor humà. ! Heu perdut coratge? Traieu la llengüeta, i us la tallaré com a paga de la potent beguda.

-Que m'haguessin clavat una punyalada de mort, ho hauria sabut perdonar, pero... això!... això no perdó en aquest món ni a l'altre! ¡Les penes de l'infern són massa curtes, per a una dolenteria com aquesta! ¡La meva filla, el cel del meu cap blanc!... El plor l'ennuega. En va procuro aconsolar-la ; en va tracto de dissuadir-la de la seva preocupació: és temps perdut.

Paulina havia perdut una mica del seu to doctoral i de la seva conversa exaltada: s'havia endolcit no poc, i era tota una altra dona.

-Vegin de fer alguns altres cegos a l'antiga que tinguin més desarrollada la consciència de la seva importància en tal siti i en semblant diada. De lo contrari, aqueixa costum es perdrà, com totes les costums bones es perden a Barcelona. L'aprenent féu un signe afirmatiu veient que per de prompte s'havia perdut la bona costum de que ell sopés tots els dies.

Ah, gent de Vall de Pedres! Abans vos estimava perquè éreu honrats, i us planyia perquè us veia poc sortosos. Avui no us puc plànyer, perquè la sort vos l'heu jugada en mans d'un dolent; ni us puc estimar, perquè heu perdut l'honradesa, entregant-vos a les gaubances de la ganduleria i del furt.

-Tanmateix, senyor Knapwurst, el senyor del Nideck n'ha sofertes de dissorts! -Quines? -Ha perdut la seva muller...