United States or Hungary ? Vote for the TOP Country of the Week !


-, missenyora... a que això de sa pamplina no ho hai pas entès. Però ès igual: no us encaparreu: ses vostres accions valen per totes ses paraules- contest

NERISSA Seria molt natural, estimada senyora, si vostres desditxes fossin tantes com les vostres prosperitats. Per lo tant, segons veig, el molt menjar fa emmalaltir, lo mateix que la gana. Se veu que no es del tot menyspreuable un mitj

Y vosaltres me respondreu: Aquests esclaus són nostres... Doncs, , jo responc igual: la lliura de carn que d'ell reclamo, prou cara l'he pagada; es meva, y la vull. Si no me la doneu, ai de vostres lleis! Els decrets de Venecia perden tota força! Demano justicia; l'obtindré? Responeu.

Teniu vosaltres, en vostres cases, gran nombre d'esclaus a qui feu treballar lo mateix que a vostres goços, per la sola raó que'ls heu comprat... Vindré jo y us diré: Proclameulos lliures! Caseulos ab els vostres fills! Per què'ls feu suar al pes de les càrregues? Doneulos llits tant flonjos com els vostres! Menjars fins com els vostres afalaguin llurs paladars!

- està- digué el baró; -he vist els termenals, i, gracies a les vostres explicacions, espero d'assolir-los. Sperver va inclinar-se sense respondre. El jove senyor i el seu sirvent, havent-nos saludat, eixiren a pleret.

-Això són comptes vostres- féu en Temme, interrompent-lo. -Tornem a ses coses de sa mar. Què us proposeu? Heu d'entendre que jo no tinc pas diners. Voleu vendre es gussi? - i no, Temme. Això de vendre, sempre va llarg. No ixen es compradors en volent-ho, i tots van a sa saga d'aprofitar-se de ses necesitats des proïsme. Jo escamparé veus i... veurem.

Vaig espiar-los fins a l'entradeta de la vídua, i vaig romandre a la porta, i vaig sentir que l'esparracat parlava de la vídua, i l'espanyol jurava que li foradaria el posat, com vaig dir-vos a vós i als vostres dos fills. -Còm s'entén! El sord i mut va dir tot això?

Emperò si voleu pledejar una altra causa, vostres paraules seran més dolces que musica d'arcangels, per la meva orella. VIOLA Senyora...

Comprant un bitllet, a l'estació de sortida, per a l'estació on es vol anar, hom creu tenir-ne prou. Res d'això; en arribar el tren que us interessa, aneu a pujar tot seguit; però un guàrdia us deté amb el gest i un senyal de la . -Vejam els vostres papers!

-És ben estrany- diu, tot desencaixant els seus rems dels vostres, la vigèsima vegada, en cinc minuts. -Quan sóc tot sol, vaig d'allò més !