United States or Cyprus ? Vote for the TOP Country of the Week !


Només gràcies a moltes d'exhortacions, després de mitja dotzena de besos, i materialment empresonada pel braç de lady Montrose en els ulls clars de la qual hom llegia una desolació sense nom, consentí la comtessa de Nobilfiore a explicar el misteri. Quan ella hagué murmurat a l'oïda de la seva amiga anglesa «com» es feia un «bon» gelat de xocolata, lady Montrose mir

Les curtes temporades que hi passava eren una treva d'optimisme. Tot li plaïa. La seva boca no cessava de lloar les gràcies i providències de la muller. Plegats anaven al teatre i a tota llei d'espectacles; xisclaven a chor en el water-schut i en les muntanyes russes; si n'era temps, es banyaven a la Barceloneta. Dins de casa, jugaven a fet.

-Déu los guard. ¿Que no hi és el senyor Andreu? -Són a la torre tots. -, tornaré un altre dia. Recados. Truco un altre dia. Ningú em respon. Torno a trucar i una veïna surt a dir-me: -Si busca els senyors d'aquí davant, són a la torre. -Mil gràcies. Ja que tinc temps, arribaré a veure en Fèlix i la seva dona. No tinc avui bon acert. -Són a la torre.

BASSANIO Sigueu an aquest lloc molt ben vinguts, Llorenç y Solanio, si es que la novetat dels meus drets d'aquí dins, m'autorisa a desitjar tal cosa. Ab el vostre permís, Porcia encisera, a mos amics y compatriotes dóno la benvinguda. PORCIA Missenyor, igualment dic; són benvinguts del tot. LLORENÇ A Vostra Mercè, gracies.

-Mira el ciri com crema... Agenolla't Senya't!... Prega! Prega força! ¿Que no estàs content? Quin posat fas? li deia l'Elena sacsejant-lo com si volgués deixondir-lo d'un somni, i el soldat estava embadalit i no li responia. -Jani meu, què penses? mira el Sant Crist! Mira com t'ha salvat! Dóna-li les gràcies! ¡Agenolla't! tremola! plora! prega! ¿que no estàs content? -Massa!

-Joanín! caçador d'óssos com son pare!...; fill meu! va cridar sa mare esclatant d'entusiasme. -Gràcies a Déu! digué la Tereseta, i es pos

No som amics de tota la vida? Però no hi entens poc ni gaire, en facècies! Amb tu sempre em cal estar-hi tot seriós, com un ase quan l'estrijolen. El vell rabí s'aixecà, aleshores, i li estrenyé la , i digué, tot enternit: -Gràcies, Kobus. I se n'anà.

-Gràcies a Déu! mormola en Garet aixecant-se de la cadira. -Ara podré parlar amb la Cinta... i li diré: «-Bona nit, Cinta...»; ... «Bona nit, Cinta... maca...» Mes aquesta última paraula li ocasiona una emoció i una vergonya tan grans, que el minyó comprèn que no s'atrevir

Em sap molt de greu d'haver-vos destorbat! El gat: -No, res d'això: tant de gust. De debò, que no voleu res? Gràcies. Sóu molt amable. Passi-ho . El gat: -Passi-ho , doncs! I, aixecant-se, continu

Gràcies al buf poderós de la seva dona, els esperits el deixaren en pau; aleshores l'obrer gegantí començ