United States or Wallis and Futuna ? Vote for the TOP Country of the Week !
No es pot demanar més gran contrast amb l'esclatant Riviera, on la comtessa de Nobilfiore té la seva vila, la Riviera del blau obsessionant, del vent empolsegat, dels jardins en graderia, de les palmeres cossades de roses. Lady Montrose es recorda de la Riviera i de la «villa» de la comtessa de Nobilfiore, gairebé amb un entelament de sos ulls tan clars. L'entelament és de recordar aquell extraordinari enlluernament, i la dolça i profundíssima felicitat animal de deixar-s'hi viure, sense pensar en res. (Aquell gran balandre on lluïen les flors, lluïa el cel entre les branques, lluïa la mateixa pols damunt les fulles!) I, talment, la comtessa de Nobilfiore és una delitosa amiga. La comtessa és mig piamontesa, mig lombarda: com a lombarda és alta i rossa, com a piamontesa té unes cames perfectes. És veritat que el seu ros actual no és ben bé del mateix matís que el de la seva joventut, però en canvi les seves cames semblen les mateixes dels seus primers anys de casada: la comtessa, a desgrat de sos cinquanta i... anys, balla el «shimmy» com ningú. Sobretot, lady Montrose admira en la seva amiga el posat de deessa. És de la mateixa raça -pensa- que les estàtues del seu jardí gradinat, que dóna al mar. Lady Montrose és una gran dama, però amb els ulls massa infantívols, com si fos la sèptima filla d'un pastor protestant. A més, tot i essent delicada, irònica, hi ha coses senzilles, dissonàncies quotidianes, que la fan riure d'una manera absurda, per bé que la seva rialla sigui sempre musical, i gairebé trencadissa. Com totes les angleses del mateix temperament ser
La frase de la Comtessa de Nobilfiore havia estat aquesta: -Per a fer un «bon» gelat de xocolata, agafareu xocolata del pitjor... del més baratet... I, per a dissimular, es carrega de vainilla. La facilitat de la vida fa la paraula baldera: la retòrica ve dels panxuts.
Descrivia semicercles amb la cadireta, girant-se i tombant-se. I al capdavall no pogué estar-se de dir-se a si mateixa, en veu alta i tot: -Déu meu, Déu meu, on posaré la meva cadireta? La comtessa de Nobilfiore havia d'arribar a últims de juliol al castell dels Montrose, a Escòcia.
Vaig esperar un dia la comtessa a l'avantcambra i vaig suplicar-li que renunciés a vetllar el comte, però en això presentà, contra la meva esperança, una inexplicable resistència. A desgrat de totes les meves observacions, volgué continuar vetllant el seu pare així com ho havia fet fins a aquell dia. -És el meu deure- va dir amb veu ferma, -i no hi hauria cosa al món que me'n dispensés.
VIOLA Com és possible això? DUC Y quant va arribar aquí? ANTONI Ahir, senyor. Hem viscut tres mesos plegats sense deixarnos ni nit ni dia. DUC Veig que ve la comtessa: ara'l cel camina per la terra. Tu, bon home, tes paraules són follia, car ja fa tres mesos que aquest donzell est
Duia en sos braços la jove comtessa en basca, amb la testa cap per avall i la cabellera penjant, i se l'emportava ràpidament. Vam passar prop d'ella tan depressa que amb prou feines entreveiérem aquesta escena patètica.
SEBASTIÀ Vés a esventar la follia en altre lloc; tu no'm coneixes. JUTGLAR Esventar la follia! Ha sentit dir aquesta paraula d'algun personatge y ara me l'encaixa a mi. Esventar ma follia! A veure si ara sortiran ab que aquest gran talós, el món, és un faldilletes. Fesme'l favor de desferte d'aquesta extranyesa y digam què li tinc d'esventar a la comtessa. Li esventaré que vens?
Tanta de fermesa en un ésser tan feble em va travessar el cor d'una esgarrifança. Odila, com la Mare de Déu esculpida a la torre d'Huc romania fràgil, tranquila, impassible. Els ulls del comte prengueren un esclat febrosenc. Vaig fer un senyal a la jove comtessa per ço que li donés al menys una esperança per a calmar la seva agitació creixent; no va semblar que ella em reparés.
Això és més clar que la llum del dia; és evident. Seré orgullós, llegiré llibres de politica: me les hauré ab Sir Tobias, y m'afranquiré de les meves amistats ordinaries; seré l'home perfecte. No són pas ilusions; no'm deixo enganyar per la fantasia, car tot me diu que la comtessa est
MALVOLÍ ...que cal que us desfeu d'aquest vici que teniu d'ubriagarvos. MALVOLÍ Altrament, perdeu el tresor del temps ab un cavaller ximple... MALVOLÍ Un tal Sir Andreu. MALVOLÍ Què hi ha aquí? Que'l geni de la farsa l'inspiri l'idea de llegirla ab veu alta. MALVOLÍ Juraria per ma vida que aquesta lletra és de la comtessa; li regonec les Q, les R y les Z; y així fa, també, les P majúscules.
Paraula Del Dia
Altres Mirant