Elsa, la joia esplendorosa de la joventut, la damisel·la tota bellor, va sola per la mar. A terra, ploren penedits d'haver respectat la seva voluntat, els seus amadors.

La riallera aurora ens brinda amb mil delícies; cel serè, ombretes fresques, aire suau... ¡Ai, que n'és de plànyer l'home insensible als exquisits presents de la naturalesa! El sol rogenc alça, pausat i magestuós, son disc per darrera del mar, que li balla l'aigua davant dels ulls. Les onades, encara joves i ajogassadetes s'entretenen en fotografiar-lo.

Que penetrant y sublim és ton poder! Encara que en tu, com en la mar tot hi capiga, no hi entra res, per esforçat y valiós que siga, que als pocs minuts en força y en valer no minvi: tant fantasiosa és la passió, aquesta suprema fantasia. CURIUS Senyor, voleu sortir a cassera? DUC De què, Curi? CURIUS Del cervo, senyor. DUC La del més noble de tots, és mon unic anhel ara.

Avesat des de la infantesa a les solituds del mar, son pensament buit de paraules capeix les coses intuïtivament, sense necessitat de registrar-les en mots ni d'analitzar-les; i, essent sensible i d'inclinança meditadora, no troba sovint altra manera d'expressar-se que amb un sospir o amb una exclamació. Aquesta falla de paraules és precisamente la seva pena. Què li dirà, a la Cinta?

-Ell ratxejarà, l'avi; però deixeu que pugui ben desbotar: veureu si en serà, de valent! ¿D'on ve, aquesta mar de fons? ¿Què pot ser, sinó un cop de cua del golf de Lió? Pareu ment en aquella faixa torrada que s'esten pel mig del mar. Allò ès un rem fort de la correntada que entra. El vent que el mena no ser

-M'heu feta feliç- li vaig dir, guardant-me'l al braç i sense apartar la meva cara de la seva. -Fins ara no sabia lo que era la mar, i avui l'he coneguda. Portant-me amb vós m'heu proporcionat el dia més agradós de la meva vida. Que estic contenta!

En Temme havia anat brandant el cap en senyal de desaprovar els darrers conceptes del seu interlocutor, i aquí el va interrompre. -No, no i no! va saltar amb cert desfici. -Que sa terra us tiro més que sa mar, : vós us ho sabreu; però que vós i datros surtin que vira que tomba amb això de sa traïdoria de ses ones... no, no i renó! Això són romansos.

La meva especialitat era la marina. M'embadalia contemplant la riquíssima coloració del mar, el seu moviment, les roques que s'hi banyen, l

Al cinquè dia arriben a la muntanya sagrada. El nom d'aquesta muntanya és Teques. Quan els primers són al cim, i obiren el mar, tot és cridòria. En sentir-los Xenofont i la reraguarda s'imaginen que la davantera, és atacada per altres enemics: perquè la cua era perseguida, per la gent del país incendiat.

Gemma va recordar-se de la bauma blava de Capri on ella havia estat mantes vegades al matí, perquè al capvespre pujava el mar i cloía l'entrada. -Dins una bauma com aquella... va dir-se. Tot alçant-se i enlairant una , va trobar una roca prima i freda que li don