Justament la resclosa és a l'altra part de la població. Adonar-nos-en i veure en una comporta el jaquetó de George va ésser cosa d'un mateix instant. Després, rera un examen més profund, descobrirem que George estava dintre del seu jaquetó. Montmorency féu anar furiosament la cua, jo vaig cridar, Harris va mugir, i George féu voleiar la seva gorra i vociferà.

El gat em respon allargant la cua, dreta com un parallamps, arqueja el llom i frega els seus narius contra els meus pantalons: es respira bona cordialitat, bona pau. Quan Montmorency un encontre semblant, tot el carrer ha de saber-ho, i en deu segons mou un escàndol més que sobrat per commoure tota la vila.

El vell, que m'havia llucat a cua d'ull, així que acab

-Ell ratxejarà, l'avi; però deixeu que pugui ben desbotar: veureu si en serà, de valent! ¿D'on ve, aquesta mar de fons? ¿Què pot ser, sinó un cop de cua del golf de Lió? Pareu ment en aquella faixa torrada que s'esten pel mig del mar. Allò ès un rem fort de la correntada que entra. El vent que el mena no ser

Després d'aquestes explicacions, que el marit traduí a la muller, els dos forasters, no gosant desdir, tornaren a atansar-se una mica a l'animal, fins a dues passes de distància, i s'aturaren a examinar-lo, inclinant-se endavant. El monstre s'estremia a voltes com si anés a revifar-se, i corria de llarg a llarg del seu cos una ondulació que es perdia al capdavall de la cua. I cada volta la dameta sentia com si aquella ondulació es perllongués per l'aire fins a enfilar-se-li cames amunt amb un zigzaguejar esgarrifador. Va tivar-se amb la m

L'un compra els més llissos; l'altre els que tenen una taqueta groga a prop de la cua; l'altre, els llistats; l'altre els lleugers; l'altre els que pesen molt... i tots s'equivoquen de cent vegades, noranta nou. Jo conec una senyora... Quin exemple per les cases! Era una senyora que estimava molt al seu marit.

Bo i caminant de retorn, repartia elogis i censures als seus voluntaris, que el seguien sense gaire marcialitat ni joia i molts, decandits, arronçats, amb la cua pengim-penjam, amb un trotar de magresa tan aeri que a penes deixava senyal de petja en el corriol. A les envistes del poble els llicenciava a cops de roc.

No més n'hi havia una que no en sentís por. Era la Malena de cal Costa ferrer, una minyona escanyolida i alta, blanca de pell com una damisel·la i negra d'ulls com una verge mora. En altres temps havia tingut tracte amb en Biel; i ni el crim comès per ell, ni els anys de presidi que en varen ser la cua, varen aconseguir que es decantés per cap dels altres minyons que li feien l'aleta.

Dalt del cim sonava de tant en tant la trincola de les eugues que pasturaven damunt l'herba curta i humida movent la cua llarga d'un cantó a l'altre amb lentitud augusta.

-Oooooh! se sent de seguida en el grupo -l'inglès ha guanyat! l'inglès ha guanyat! I ja els espanyols se n'anaven amb la cua entre cames, quan l'andalús crida: -Mentida, que he guanyat jo! ¿Com pots haver guanyat si l'inglès ha perdut la vida, que val més que tot? -Perquè jo he perdut la glòria del guanyar, que val més que la vida. L'honor d'Espanya va quedar triomfant.