No hauria volgut confiar-ne l'encàrrec a ningú, ni tan sols a Sperver, a qui tant estima! Així és que la senyoreta Odila no gosa expressar un desig al seu davant, per por d'aquestes follies. En fi ¿què us diré? El comte de Nideck és l'home més digne, el pare més tendre i el millor senyor que hom pugui desitjar.

Temíem que si aquell home ens coneixia contés a casa a quines deshores de nit ens havia trobat. En Xaneta va creure que la nostra por era d'altra mena i, escudant-nos amb el seu cos, va dir-nos ràpidament, en veu baixa i amb aires de protector: -No us espanteu. Ets serenos no són cap gusarapa. Son gent de . Jo el conec aqueix.

-Ara veieu, el vell jueu de mala mena, com pretén de tenir por de les indigestions! exclam

En mi vida he tirado mucho dinero por nada... por capricho... por ligereza... ¿Voy a ser castigada ahora que trato de satisfacer una necesidad del corazón?... ¡Por favor!... ¡Por caridad!...

Els homes plegaven les celles i apareixien nobles i majestuosos. De cop i volta vaig compendre tot allò el que significava, i vaig tenir por de no ser-hi a temps. La nostra barca era en primer terme, i hauria estat poc delicat deslluir la fotografia per culpa meva.

-Que gran que t'has fet, Súzel! digué. -Però acosta't; no tinguis por: no et volem pas menjar. -Ah! prou que ho - féu la petita; -però és que no vaig mudada, senyor Kobus. -Mudada! exlam

SOLANIO Déixam dir a l'instant Amen! de tanta por que tinc que'l diable no vingui a trencar la meva oració, perque míratel com ve cap aquí en forma de juheu. Què's diu de nou entre'ls marxants? SHYLOCK Vosaltres, mellor que ningú, heu sabut la fugida de la meva filla. SALARINO Això es veritat. Y lo que's jo, conec el sastre que li ha fet les ales ab les quals ha emprès la volada.

Aquesta era la veu de l'estranger; l'estranger de la casa on sortia por. Una mortal esgarrifança traspass

Encara que vagament expressat, s'entreveia la idea d'en Montbrió i tots l'aprovaren. Sols en Llissàs repetia fent mueques: -El Cerdà, el Cerdà, és qui em fa por! Recordi's de què disposa de més de quaranta homes armats. S'ha de gastar molta mònita, don Ramon.

Els generals dels hoplites, en assabentar-se del fet, són del parer de tornar com més de pressa al camp, de por que la guàrdia deixada no sofreixi alguna escomesa. Fan tot d'una sonar la trompeta, es repleguen, i arriben aquell mateix dia al camp. Destral de dos tallants. L'endemà, sembla que cal marxar tan de pressa com es pugui, abans que l'enemic s'aplegui de bell nou i ocupi els freus.