United States or Japan ? Vote for the TOP Country of the Week !
JUTGLAR Y què'n penses tu d'aquesta doctrina? MALVOLÍ Jo tinc una idea molt enlairada de l'ànima y no admeto aquesta doctrina. JUTGLAR Adéu; quédat per sempre en les tenebres. No creuré que tinguis enteniment fins que sostindras el parer de Pitagoras y et guardaras de tirar ni a una becada per por d'expropriar l'ànima de la teva avia. Adéu. MALVOLÍ Senyor rector, senyor rector!
Llavors els heracleotes, sabent que era decidit d'embarcar-se, i que Xenofont mateix ho havia fet votar, envien les naus; però quant als diners que havien promès a Timasió i a Tòrax, queden en mentida. Així, aquests que havien promès aquesta soldada, es torben tots i agafen por de l'exèrcit.
El que és per aigua, hi ha pas por que la cosa falli. I, com si volgués assegurar-se'n una vegada més, va deixar el magall que havia començat a manegar i va acostar-se al brocal del pou, dirigint la vista per la caixa fins a veure l'aigua, que, com si fos un ull de la terra, esclatava de lluïssors.
Es caretó de Déu s'és estat aquí amagadet perquè ses noes li fan por. ¡Un paiardàs més alt que un abre de fragata! I doncs, ¿per a quan les gordes, ses cames? Vatua es cap de treure!
-Joanín! ¡volia dir-te que anessis a confessar-te! Reina del cel!... Un os!... ¡Amb una manotada mata una vaca!... I tu que ets tan jovenet. ¡Avui que feve fred hi só pensat en els óssos! Joanín, si tens por, queto! ¡ja el mataràs un altre dia! Ves-hi sense arma, Joanín! ¡si no mates l'ós, al primer tret se't tira al damunt! Reina del cel!...
Tot davallant, filosofava a la seva manera :-Fitre, que beneit he sigut queixant-me, mal que fos en somnis, del dret, que ens atorga la naturalesa, d'amagar o manifestar, en voler, els nostres intents i afectes! Si precisament no hi ha res més ben enginyat al món. Déu ens guard que ens veiéssim tals com som! Ens escandalitzaríem, i tornaríem més dolents. Qui no ho sap que l'exemple és encomanadís i que el mal crida mal i el bé crida bé? I ara mireu si n'és de fina d'enginy la naturalesa o qui sigui, que ens ha conjuminats; Ens ha cobert de cap a peus amb un vel atapeït i: «vosaltres mateixos, deixeu passar a través d'aquest vel, com a través d'un sedàs, allò que vulgueu.» I, és clar, fitre, tots volem semblar bonics, i no hi sedassen més que blancors d'innocència, exquisideses de virtut i llustres de noblesa, a no ésser que vessem la farina. Resultat: que ens donem bon exemple i ens estimulem al bé. Així, doncs, hauríem de creure en Déu... perquè, vaja, aquesta nostra disposició revela el seny d'un pare, que posa caminadors a les seves criatures. I vet aquí que ha d'ésser molt dolent l'escàndol, ja que es gira contra un intent tan paternal. Fitre, fitre, quines coses vaig entenent! Però, alerta, no ens encaparrem. No hi vulguis tirar per savi, Jeroni, que de savi a boig hi va un negre d'ungla... i tinc por que els teus cargols fluixegen una mica d'enç
Ben aviat va distingir clarament unes petjades fermes i una veu que de baix en baix cantussejava, i la por va ensenyorir-se altra vegada d'ella: una por tan i tan ferma, que va restar-ne esclava fins després de conèixer en el cantusseig la veu d'en Biel.
-Ja m'ho pensava- digué: -la traginaven com una cosa feixuga, aquell dia, de la casa on surt por: vaig reparar-ho. Crec encertat el meu acudit de venir amb els saquets. Aviat hi foren, els diners, en el saquet; i els minyons pujaren cap al penyal de la creu. -Ara anem a cercar les escopetes i les altres coses- digué Huck. -No, Huck; deixem-ho allí.
Dubto que cap home pugui dir com anava vestida una dona, deu minuts després de deixar-la. Recordava Harris unes faldilles blaves, i després quelcom que devia portar fins al coll, una brusa, sens dubte; tenia també la visió confosa d'un cinturó. Però, quina mena de brusa? Verda? Groga? Blava? ¿Tancada amb coll o amb un llaç? ¿Portava plomes o flors al capell? Portava capell, del cert? Ell no ho gosava pas dir, per por de cometre errada i ésser exposat a caminar indefinidament per fals camí. Les dues jovencel·les feren broma d'ell, la qual cosa, amb l'estat d'excitació en què es trobava l'empip
Però no es sentia el més lleu soroll: tot passava com en un espectacle cinematogràfic; i, si un hom no hagués tingut idea preconcebuda del poder d'aquells meteors, no se n'hauria temut pas. Més aviat que de por, inspiraven un sentiment de pena i d'estupefacció. Se diria que la naturalesa estava malalta, i que, ensopida i enfebrada, somniava aquelles monstruositats.
Paraula Del Dia
Altres Mirant