Arribàrem, doncs, a Picnic Point, i ens aturàrem en un bell recó: vora un gran om, a les retorçades branques del qual lligàrem la nostra barca. Un cop enllestit, no tindrem altre quefer, i podrem sopar amb la consciència tranquil·la. Aquesta cobertura de vela demana una col·locació tan exacta i ajustada com cap de nosaltres no havia pensat.

Cantant alternament així s'estaven, quan s'en vengué un gran núvol, una aubaïna càndida i tendra, com el somni de la terra matinal, com la boira blanca qui entela sos grands ulls verds oberts a la llum nova. El qual núvol embolcall

I, quedant-se sols amb quatre o cinc dels menys compromesos, seguí el camí cap a Serra-Bruna. No trigaren gaire a veure petits escamots de gent, estacionats a les envistes de la masia de Serra-Bruna que es dibuixava al fons, severa i silenciosa. Semblaven volades de corbs que sotjaven pacientment les darreres extremituds de la bèstia estimbada, amb les carns de la qual esperaven deleitar-se.

Amic Fèlix: Veig que us la passeu tal qual, i me n'alegro. Nosaltres, els que nos hem quedat a Barcelona, la passem molt tristament, en efecte. Som molt pocs, i així és que a penes se troba ningú pels carrers. L'explanada est

El vell, també mut, clavava amb un repunt groller el pedaç de les seves calces, cus que cus. Les nobles tristeses aporten al cor un dolç , repòs, una mena d'aprovació celestial, de la qual cal gaudir en silenci. La meva ànima va eixamplar-se per l'espai. ¡Que em trobava, entre aquelles blavors puríssimes! La brisa brunzia en l'aparell com en una gran arpa, espargint sordes harmonies.

Tinc el cor ple de goig: tes paraules me fan pressentir la bogeria de la felicitat; però, en lloc de fer-me riure com les alegries, sento més i més ganes de plorar. ¡Jo que em creia que sols les penes donaven llàgrimes!... -És un error del qual ens hem de sostreure els temperaments com tu i com jo. Les rialles són sols demostratives de les afeccions lleugeres i superficials.

, encara hi era a temps. La morena no havia pogut arribar al mar. El guarniment, del qual estava clavada a l'ham, havent-se enganxat en un esgardís del roquer, l'havia retinguda, obligant-la a caure allargassada en terra; mes la llinya o el pèl de seda podien segar- se d'un moment a l'altre amb el fregadís i les estrebades: calia evitar-ho. El xaval s'apoder

Vaig dir-li que en una llibreria de Leipzig, i llavors l'home em va proposar de tornar allí i comprar-lo. Semblava que tant li feia que comprés el llibre com que no. Encara vaig dir-li més: -Quin és l'últim preu pel qual me'l pot donar? -Ja li ho he dit un cop- em respongué -vint-i-cinc marcs. Era aquell, un vellet que s'empipava amb facilitat. -No val tant- vaig dir-li.

Sperver, l'aspra fesomia del qual havia mostrat una expressió sinistre, pic

Pot ser que son sistema no proporcioni al noi alemany aqueixa perfecció d'accent estranger per la qual el turista britànic és reconegut ça com lla. Però en d'altres, d'aventatges. Els deixebles no diuen, de llurs mestres, menja-granotes o salsitxes ni preparen per a l'hora de francès o anglès una exposició d'enginy casolà.