United States or Brazil ? Vote for the TOP Country of the Week !
I l'artista? Aquest rai. Va ésser un baríton carregat de criatures, que vivia de «bolos» i de funerals d'upa; la senyora Tereseta el va contractar, senzillament, per vint-i-cinc pessetes i els drets d'endur-se'n les pastes sobreres per a la família; però amb la condició de cantar fins que ella digués prou. Va encarregar-li a ell mateix que es portés pianista, i que procurés, sobretot, que l'acompanyant no fos una ànima freda, sinó que tustés enèrgicament les tecles, perquè algunes de les persones de les que havien d'assistir a la vetllada -va dir la senyora Tereseta- reunien les dues curioses peculiaritats d'ésser una mica sordes i dalir-se pels acompanyaments. -I vostè, no les planyi, tampoc, les seves facultats. Canti com en un teatre espaiós o com en un funeral dels grassos. El baríton, que era entusiasta de Puccini, pens
-Volen dir que ¿com vol que faci, per a conquistar una dona? Què tinc jo? -Melrosada, vostè té una ànima d'àngel, té una noblesa que l'honora, té uns sentiments... -Calli, calli, Paulina!... -Demés, Melrosada, té un cosí jesuïta. -I quin pito hi toca, el meu cosí? -Quin pito hi toca? Doncs senzillament, que jo ja l'he vist dues vegades, i li he parlat d'aquest matrimoni... -Però... Paulina!...
I, abstret amb els deliquis de sa ànima plena de satisfaccions, fins havia perdut la idea de què son oncle ja no era d'aquest món.
No calia pas tant, perquè els temps, que no transcorren mai en va, havien trempat sa ànima en els grans dolors, en les grans sequedats i en els grans exemples.
Ànima somniadora, son cor estava tan rublert de sentiment artístic, que bastava una gota per a vessar, fent vibrar sos nervis a voltes amb fressosos esclats. Sa naturalesa era tan afinada, que copsava la més lleugera nota harmònica que li entrés per qualsevol dels sentits, convertint-ho tot en substància son esperit privilegiat.
Son conjunt, sense perdre l'atractiu d'una bondat ingènita, s'imposava per la consciència de què era ella l'única ànima que en aquella casa restava sencera.
-Anima de l'ànima meva! continu
I vinga treure coses extraordinàries d'una sàvia maleta de queviures que portava. Carns vives, degotants; embutits, de finíssims mosaics; rosses truites pirenenques. Mastegava, xuclava, xerricava i engolia, el senyor grassó; i, mentrestant, el parent d'En Pepaito, recargolant-se per dins, intentava debades abstraure's davant el paisatge, fer-se una ànima idíl·lica.
La Rosa, era com ella també, espigada, i neulida, amb una ànima petita com un llumet de llàntia morent i que de tant en tant fa una claror intensa i torna a ajupir-se. La Clàudia i la Rosa sempre anaven plegades, com dos espectres, com dues imatges, llargarudes, punyides per la dissort.
-Quina bona ànima de vell! exclam
Paraula Del Dia
Altres Mirant