En aquesta edat va passar-me un fet decisiu. Vostè sap quina és la indústria de casa nostra. El meu pare, al Cel sigui, era un esclau de la seva fàbrica i el seu negoci: per a ell no hi havia al món sinó allò i la família, i fins li semblava que la família i el negoci eren la mateixa cosa. Tant al meu germ

-Com vol sortir-se'n? ¿que no hi soc, jo, per a ajudar-lo? si aquestes inquietuds són la seva salvació!... Miri, Melrosada: no es doni aquests aires de persona caiguda: Ai! ¡quina ràbia! -Què vol que hi faci?...

-Conti! és el confés d'una amiga meva! -Doncs : el pare Tudó va recomanar-me... -I fa molt temps? -Fa deu anys, ja. -Ai, Melrosada! No es pot pensar quina alegria tinc! Cosí del pare Tudó!

-Anem! va exclamar la Clàudia alçant-se resoluda i com si es deixondís d'un somni que l'embadalia. -Anem ben lluny on ningú no ens conegui. Quina vergonya! Agaf

Quina munió de gent! Quines empentes! L'atmosfera est

-Ànsia, Marianna! quina matinada has feta petar! exclam

-Oh! doctor Fritz! quin cor! quina franquesa! va fer el geperut tot junyint les mans; -no sinó un defecte. -I quin és? -No ésser prou ambiciós. -Cóm s'enten?

En aquell moment, no quina idea pass

Després, tan sols era menester calar foc a dalt de la flamera, per a que, com un ciri de canalobre, resplendís. ¡Quina sorpresa tindr

No podia fer-me escàpol d'una vaga aprehensió en veure'l: evidentment, entre Zulpick i jo existia algun interès. ¿De quina mena era, aquest interès? Ho ignorava, i romania en guàrdia. Feia, doncs, tres mesos que arrossegava el carretó sense gosar de pendre una resolució sòlida.