-De pressa, minyons! Anem cap a la tenda! va exclamar Tom.

-, - responia l'hongarès, tot baixet, -la sento, Kobus, i em fa plaer... estic content! Mirava Fritz fins a la fondària de l'ànima, i Kobus es sentia tan feliç que no sabia què dir. Mentrestant, les tres botelles eren buides; Fritz, girant-se a l'hostaler, va dir: -Loerich, dues més! Però aleshores Christel, deixondint-se, va exclamar: -Senyor Kobus, senyor Kobus, què us heu pensat?

Vaig voler fer-li entendre com no era possible. Així pensava aconhortar-la, però ella, ben al contrari, va exclamar tota espaordida: ¡Ens negarem, i aquest ser

¿I encara no es pot saber de quin llibre es tracta? va fer un de la penya, desesperat. ¿No he dit que era la novel·la més famosa d'aquest món? Doncs si es tracta de la novel·la més famosa, ¡quina altra ha d'ésser sinó el Quijote! -El Quijote? va exclamar tothom.

Cap pare auster no va muntat, recelós, seguint-los; no porten al costat cap tia que els vigili; cap endiablat germanet no treu el cap a una cantonada per atalaiar-los. Mai no hi ha entrebancs. I més d'un cop m'han fet exclamar: -Senyor, senyor! ¿per què no existirien les «millors de la Gran Bretanya» o els «Camberwell Eureka», per llogar, essent jo jove?

El xicot va romandre espalmat... ¿No seria pas l'ànima de l'Angeleta que'l cridava? -Mare de Déu del Mont!... torneu-me l'Angeleta- va exclamar en Ció, cridant, i mir

Què fa el meu filló? va exclamar joiós l'Andreu, en veure la seva dona anguniosa per la seva absència. Ningú no va respondre.

Fuego! ... Fem balega! va exclamar el del porró i, fent un toc de trompeta amb la boca, la lluita va començar amb ardidesa. Els caps s'ajupien, les cares s'amagaven i els confits rebotien per les parets i saltaven per terra al so d'unes rialles llargues i grans exclamacions d'alegria.

-Ai, Munda, ai! -vaig exclamar, proferint el nom de la pobra criada amb un accent de tendresa i de condolença, que cap paraula no pot explicar. -Rafel! Fill del meu cor!-contest

-Anem! va exclamar la Clàudia alçant-se resoluda i com si es deixondís d'un somni que l'embadalia. -Anem ben lluny on ningú no ens conegui. Quina vergonya! Agaf