-Desitjos, sensacions noves, penes, desficis- anava dient, com parlant amb si mateix. -També jo els tinc; també jo els sento. ¿No són efectes de causes que resideixen en nosaltres mateixos?

Quan el viatger experimentat per ses correries al través del món, va haver-se assegut prop de la llar espurnejant de foc rioler, va contar amb els mots següents, el cas que els companys li demanaven: -Així que vaig haver entrat en aquella ciutat antiguíssima del Nord, ja sentia el desig que sento sempre que visito per primera volta una ciutat estrangera: perdre-m'hi, esgarriar-m'hi, enfonsar-me en el misteri dels barris estranys, dels indrets mai vistos, dels carrers desconeguts...

-Sento vivament, senyoreta- féu en Ramon un tant desconcertat -el compromís en què em posa d'aparèixer com un ingrat, essent així que mon agraïment per l'honra que m'ofereix és superior a tota ponderació. Consideri que quan m'he posat en camí, malgrat el temps que fa, és perquè sèries ocupacions me reclamen a Vich aquesta mateixa nit.

La tronada rítmica de la ressaga va creixent i dilatant-se. Es desplega al meu dessota amb poderós soroll, i, de caverna en caverna, de platja en platja, la sento rodolar i retrunyir per la costa, fugint, apagant- se, sonant al lluny del lluny com un bleix d'agonia que, tot just percebut, s'esvaeix sota el tro del nou onatge, que arriba al meu penyal.

A Anglaterra mai no he sentit la necessitat de tocar el piano, ni se m'ha acudit d'oir-lo, després de les onze. Però és ben diferent que a un hom se li digui que no pot tocar-lo. Ací, a Alemanya, mai sento veritable desig d'oir el piano sinó després de les onze.

I estem sols i lligats, i ens bem de negar! -No! sols no! vaig cridar fora de mi. Parla'm de la nit, dels abismes, del naufragi, de la mort... Tot això ho sento i ho palpo; i, no obstant, ¡no ès tan horrorós com l'ombra sola d'aqueix pensament maleït, que no puc creure ni creuré mai!... no, no! Ambdós cridàvem com aligots desnierats per la tempesta.

I quina dona tant cofinera! estem a casa amb aquestes batolles! -Andreu- va cridar la Tecla com un esfinx que es desvetllés d'un sommi ¡Sento el marranxo que gruny, ves que la parriana l'haur

De manera que el que és jo, pel que sento a dir, no crec que ningú entre els grecs ni entre els bàrbars hagi estat més amat que ell. Vet-en-aquí una prova. Tot i que Cirus era sotmès del rei ningú no es pass

Potser aquests eren els més francs, perquè el papà, que devora els periòdics, fa temps que li sento dir que a la madurada dels préssecs tindríem la terrabastada. I ja hi soms, a la madurada dels préssecs.

Ara, sento a dir que hi ha bells pobles a no pas més de vint estadis d'ací.