Massa sabia ell la futilitat d'intentar haver-se-les amb les bruixes: així és que ho deix

Més, a pesar de l'exaltació del jove, la conversa s'esllanguia. Dels dos interlocutors que havien d'animar el diàleg, només ell parlava enfervorit, però ella semblava absenta.

El nebot de la senyora també hi és!... Jo us diré: ell tenia el compromís d'anar a dar els dies a l'oncle, però s'ha aguantat tot lo dia per no trobar gent, que ell amb tot atina.

En la casota de la dreta, que en deien a can Merló, hi vivien la Merlona i el seu fill: ella, una vella lletja, bruta i reganyosa; ell, un minyó cepat, que posava el queixal del seny esterrossant els aspres i que no feia aires de pendre estat. En Pelifet era un albat, que estava entre la quinta i sexta desena i tenia per a tota manifestació de pena o alegria una sola expressió: les llàgrimes.

A aquest home gras i positiu, res no li importaven les petites graciositats del comerç al detall. Amb ell calia parlar del negoci de cop i volta. George abandon

Harris duia el bitllet de George; i, com que jo actuava de banquer de tots tres, ell no portava a la butxaca sinó algunes monedes. Prenent peu d'aquesta situació, George començ

Llambregada d'ell; llambregada d'ella; estreta de ; barretada a la mare. Als quatre passos, se giren tots dos i es fan la rialleta... Ai! Ja hi som! Tant hi som, que ell, en arribant a casa escriu:

Sap fer el remei que ell ne diu Larru

N'hi ha quatre de bigues i ell hi veu les quatre cordes del seu violí i les petja amb la mirada i canta amb l'imaginació. El desvari no'l deixa. La febre l'ablana.

Els serveis que ell els prestava fent-los paraesqueneta, els hi pagaven fàcilment afalagant sa vanitat amb cartes inflades d'elogis i plenes de promeses, que no sempre es complien, o era costant-li en diners un ull de la cara.