United States or Egypt ? Vote for the TOP Country of the Week !


-Si no és més que això, no cal que t'escarrassis, perquè és lo que ha succeït sempre. Mes ja entenc el símil: vols la força bruta per a la bèstia, o sigui per a la naturalesa, i el treball intel·lectual per a l'home.

Doncs, tornant als balls d'ara, els que volen fer-hi el graciós, fan fàstic, i els que són naturalment graciosos, per miracle troben un ditxo que faci riure. Aquí hi ha un rotllo. Passa una bolera petita i gruixuda, un xic despitregada, i un tros bruta. És ampla de cintura, no duu cotilla i sua. La veuen venir i diuen: -Noi, mira, mira, quina una! Calleu que ens divertirem. -D'a on surts, pilota?

Un cop l'home al camp i la petita Agneta vestida, ella la Madrona, passava un dia al Delma, l'altre a la Rectoria, l'altre a câl Ram, a buscar la roba bruta; se'n anava a la bassa del Rec i hala, cop de picador va, cop de picador ve, fins a deixar-la com una patena.

En baixar a la bruta i fortament il·luminada estació de Barcelona, va apretar a córrer, a córrer com una criatura. Eren les deu menys nou. Pels carrers, la gent que havia sopat, plàcida, li deien dolços penjaments, feien escarafalls plens de voluptat digestiva. En començar el carrer on viu en Pepaito, ja tancaven les portes. La d'En Pepaito ja era tancada!

-És que l'altre dia ja va passar lo mateix. Si vostè no fos tan descuidada... -Ai, ai! On va, això? Encara em renyarà. -Si no li agrada, deixi-ho. -No ho vui deixar; no em dóna la gana. -Si és dona de gana ja sap on ha d'anar. -Miri! ¡Quines indecències de dir, la gran bruta! -Qui! ¡Jo bruta! Ves qui em diu bruta! Vostè ho és!

Vint minuts després s'hauria pogut veure tres persones seguides d'un gos, amb llastimós posat, pujant furtivament de l'hotel del Cigne cap a l'estació d'el camí de ferro. Anaven vestides de la següent manera, ni elegant ni adequada: sabates negres de cuiro, brutes; roba de franel·la, pròpia per a remar, molt bruta; barrets de feltre marró, excessivament tacats; abrics mullats; paraigües.

El passeig de Gràcia! Si n'és de dèliciós! Ja és modisme general el dir: -Si treia una rifa m'havia de fer una casa al passeig de Gràcia. Barcelona sempre ha tingut molts enemics. Diem això perquè la fatxada del teatre de Santa Creu estava molt , bruta.