El passeig de Gràcia! Si n'és de dèliciós! Ja és modisme general el dir: -Si treia una rifa m'havia de fer una casa al passeig de Gràcia. Barcelona sempre ha tingut molts enemics. Diem això perquè la fatxada del teatre de Santa Creu estava molt , bruta.

-No ha pas de creure vostra Majestat imperial tot allò que sigui escrit. Els llibres tot sovint són pures invencions, fins i tot quan no pertanyen a la que en diem Nigromancia! .

VIOLA. Rebeu ma humil salutació y ma rendida voluntat, senyora. OLIVIA. Quin és vostre nom, cavaller? VIOLA Cesari és el nom d'aquest servidor vostre, bella princesa. OLIVIA. El meu servidor! No hi hagut més alegria en el món desde que de la baixa adulació ne diem finesa. Vós sóu servidor del duc Orsino? VIOLA Ell ho és vostre y el d'ell, doncs, també ha d'esserho de vós.

-Que no dius res, Ferràn? Mira, veus això que faig? és un d'aquests treballs que'n diem de escultura filosòfica, oi tu? La model feu un moviment afirmatiu mirant en Ferràn, i aquest va estemordir-se en sentir que es deien de tu. -Vui fer escultura d'idees, vui fer sentències amb el fang! ¿Veus aquella processó de gent que camina amb els ulls enlairats?

Aleshores, en Pau Torres va prosseguir: -, la meva història és la més completa negació de que la literatura, fins la que en diem amena, no pugui ésser per als seus devots font de material riquesa.

-Sembla que escamparà: veritat? li diem joiosament, en creuar-nos-hi pel camí. -Ah, senyor! No crec pas que s'aguanti tot el dia- respon, girant el cap. -Estúpid! Vell boig! rondinem nosaltres. -Què sap, ell! Si reïxen els pronòstics, nosaltres ens sentim encara més empipats envers ell, pensant que ha contribuït al resultat.