United States or British Virgin Islands ? Vote for the TOP Country of the Week !
-Que et robava... et robava, desvergonyit, brètol... poca pena!... fuig-me d'aquí, si no et mato!... I en un esclat de santa indignació, prengué de revolada una escombra que trob
-Bona nit, senyor Quim. -Santa nit tinga. -Déu lo guard de mal. -Bona nit i bona hora. -També ens en haurem d'anar- diu el senyor Nofre. -Tan aviat? Així, poc més o menos, se fa i desf
Les famílies antigues se'n van, els antics pergamins romanen! ¿On fora la glòria dels Hohenstaufen, dels Leiningen, dels Nideck i de tantes altres races famoses... què foren llurs títols, llurs escuts, llurs altes gestes, llurs expedicions llunyanes a la Terra Santa, llurs aliances, llurs antigues pretensions, llurs conquestes realitzades i esborrades de qui-sab-lo temps!... ¿Què seria tot això, sense aquests pergamins?
JUTGLAR Per santa Agna, és cert, y el cumí ens escalfar
Queda en poder d'en Tinet. I en Tinet encara no ha complert els quatre anys. Ell és dolcíssim. Diferentment d'altres nois que només fan que la seva santa voluntat, i encara piquen de peus, en Tinet és alhora autocràtic i sedós.
El passeig de Gràcia! Si n'és de dèliciós! Ja és modisme general el dir: -Si treia una rifa m'havia de fer una casa al passeig de Gràcia. Barcelona sempre ha tingut molts enemics. Diem això perquè la fatxada del teatre de Santa Creu estava molt bé, bruta.
Contan tambè de la mateixa Santa que, una vegada una reyna volguè veure llurs restos per mes que lo bisbe li feu present que no 's podian ni devian ensenyar, tota vegada que per signes certs y anteriors se tenia certesa de que no era plahent á la mateixa Santa tal profanaciò. La reyna se va riure de eixas observacions del bisbe, y valentse de sa autoridat volguè contemplar lo interior de l' urna.
L'altre. -Ah! ¡Aquesta escalforeta retorna! Toca un quart de nou. -Senten? diu el senyor Quim. -Avui tot el dia va desballestat. Al Pi toca un quart de nou: jo vaig amb el rellotge de Santa Maria i tinc les vuit i dotze... -Jo vaig bé i tinc les vuit i tretze. -Jo avanço, perquè tinc les vuit i disset... Crac... crac... crac... tothom tanca el rellotge. La rebotiga queda en silenci.
L'endemà, com sempre, va anar a missa a Santa Marta. El seu novi l'esperava; i ella, tirant el barret al foc (com es diu vulgarment), creient-se l'heroïna de El Collar de Perlas o El Talismán del Pirata , i desafiant la societat sense cor féu una veritable bogeria; la bogeria consistí a tolerar que el doctor dels bigotis l'acompanyés una estoneta pel carrer del Sant Crist, després pel carrer de la Tapineria, i varen anar a treure el nas, finalment, a la Plaça de l'Angel. Tot allò, que dur
Quan la dama, sos acompanyants y lo sacerdot foren al altar, que resplandia com una gloria, llavors aquella se traguè una cinta que li voltava lo cos y donantla al canonge que, pres de santa admiraciò, flectá 'ls genolls, aixís li va parlar: Eixa cinta l' han teixida las mevas mans.
Paraula Del Dia
Altres Mirant