A la fi arribà. La donzelleta de la mar estava dalerosa de veure la seva bellesa, i hagué de confessar que mai no havia contemplat més gentil criatura. Sa pell era exquisidament pura i delicada; i sos ulls confiats, del blau més pregon, resplendien en mig de les llargues pestanyes.

De bella nit, s'ouen cruiximents estranys. La naturalesa gemega i decau. I jo estic en que no és pas el fred, lo que l'atueix, perquè més freds són els dies en què l'ametller floreix somniant la primavera, i tant o més fredes les hores de l'abril en què tot somriu d'esperança.

A l'indret mateix on els romans esdevingueren vencedors, combateren més tard els salvatges saxons i els gegantins danesos, fins a l'arribada dels normands. Pels temps de la Lluita Parlamentària, Wallingford, plaça fortificada, sofrí un llarg i penós setge de Fairfax. Acab

-! va fer amb veu forta. A qui sap la distància, em seguia, decantada la testa, amb aire atuït. Alguns instants més tard era a la meva cambra, i em ficava al llit amb un sentiment d'esperança i d'ardidesa que no havia experimentat de molt de temps a aquella part.

I veia a mon entorn, tallant la claror de la carretera, els camps llaurats, rojos, d'un roig espalmat a la vora, grisenc més enllà... confosos al lluny en la immensa capa aporcel·lanada del clar de lluna, fins a perdre's sota la boira de l'horitzó, com si traspassessin les fites de la realitat, per a perdre's en el món dels somnis... I caminava més... i all

Així tenia més lleure per a aconduir aquells florins tan rebonics d'Aragó i aquells formosos ducats del rei i aquells mancusos i morabatins d'or, i aquells croats i aquells sisens de plata, que eren la seva glòria i el seu turment.

De tots els jocs del món, el més universal i eternament popular és el joc de l'escola. S'ajunten sis nois i es posen al llindar d'una porta, mentre un altre passeja amunt i avall amb un llibre i un assenyalador. Nosaltres hi jugàvem essent vailets, hi jugàvem de minyons, hi jugàvem fets homes i dones, i hi juguem de vells, tot fent via vers la tomba.

-Voldria que se m'hagués acudit- digué Tom amb una inflexió de penediment; -però us vaig somniar fet i fet. Això és alguna cosa: oi? -No gaire: un gat també ho fa ; però val més això que res. Què vau somniar? - doncs: el dimecres a la nit vaig somniar que sèieu per allí, vora el llit, i Sid seia vora la caixa, i Mary al seu costat. -, així ho férem. Així ho fem sempre.

Els assistents varen fer que amb el cap. Tots semblaven estar conformes, tots, menys un jovincel novo-idealista, que en veu baixa murmurava: -Si en això de documents humans pogués establir-se la distinció entre sexes, jo diria que, més aviat que víctima d'un document humà, en Dordal va ésser-ho d'un document femení...

PORCIA , Nerissa, més talment habillades que'ns creurán provistes d'allò que'ns manca. Apostem lo que vulguis que al veurens totes dues engalanades com a dos jovincels, seré jo el cavaller més dels dos y el que portar