Però quan eixia a avisar Katel que no l'esperés el vespre ni l'endemà, ¿què va veure? Orchel, a baix de l'escala; pujava lentament, amb l'esquena corbada i el cosset de tela blava damunt el braç, com passa a la gent que han caminat de pressa per all

Aquelles llumanetes rojes s'anaven apagant, apagant... l'una darrera l'altra... fins a l'última... All

Però es trencava, perquè de sobte -uéééc! uéééc! dugues garces es barallaven, all

SIR TOBIAS Anem, portans all

Al capdavall vingué el matí, i per all

La campana de l'església tocava a missa; al lluny els cops de mall de câl cerraller sonaven acompassadament. Al passar per la plaça, va veure dugues noietes que se'n anaven a costura tot trencant ametllons... -Tu, Mariagna... digué a una, -digues a ta mare que all

-El sol! repetí ell més baix encara i com d'esma... I llurs mirades es fixaren all

Tota la platja estava coberta de rompents, que pel cantó de garbí s'estenien fins al carrer. Les barques negrejaven agombolades a la reconada de llevant, en la part més alta, al peu mateix de les parets. La pluja es menjava quasi tota la vila i el paisatge. De la costa no es descobrien sinó els roquers de més a prop, unes masses informes, desperfilades. Però hi hagué un moment en què l'espessor del ruixat s'aclarí una mica, i aleshores s'acoloriren feblement en la grisor alguns pujols i tosses llunyans, que semblaven flotar en l'aire amb un efecte d'acostament, banyats d'una flamarola de sol esmortuïda: all

-: si no hi ha més remei que fer-ho, avant. Com més aviat millor: estic d'allò més traspostat. -Fer-ho ara? I amb gent all

-David- digué Fritz: -parlem d'altra cosa! -No! Totes les vostres gaubances de solter, tot el vi vell que beveu uns amb a1tres, totes les vostres facècies, tot això no és res... no és sinó misèria, vora la felicitat de la família: all