Amic Fèlix: Veig que us la passeu tal qual, i me n'alegro. Nosaltres, els que nos hem quedat a Barcelona, la passem molt tristament, en efecte. Som molt pocs, i així és que a penes se troba ningú pels carrers. L'explanada est

En efecte: ningú hagué esment del que havia passat, i, poc a poquet, vingué l'estiu i, amb ell, altra vegada l'hereuet Banyoles, que ja semblava un home. El senyor Regera vigil

La xulada féu tan poc efecte com la salutació. Sols els més innocents mig rigueren; els demés semblaven tots preocupats, com si esperessin alguna cosa més sèria. Els llavis prims del Cerd

En efecte, els éssers que viuen a ple sol: la cabra dreta damunt el penyal punxagut, el cavall menat per la plana, el gos que es belluga a prop del seu senyor, l'ocell que es banya en plena llum, tots respiren la joia, la felicitat; saluden el dia amb llurs danses i amb llurs crits d'entusiasme.

Torna, en efecte, entra silenciós i de repent en el quarto de la seva dona i ella així que el veu, tota groga i tremolant, exclama: -No siguis mal pensat... parlàvem de melons! -Amb qui? pregunt

En efecte: no trig

Jo sóc Lancelot, aquell minyò que teniau, aquest fill que teniu, aquell noi que tindreu. GOBBO No ho puc creure que vós sigueu el meu fill. LANCELOT Sóc jo qui no si dec creureho; però que sóc Lancelot, el de cal juheu; y de lo que estic ben segur es que la vostra dòna, Marguerida, es la meva mare. GOBBO Marguerida's diu,en efecte.

Llavors es va conèixer que era un enviat de sota : i en efecte, un dels familiars de Tissafernes l'acompayava, per estar segur de la seva fe.

M'agradava veure com l'estenien i la grapejaven, arreplegant-hi a mans plenes aquells tresors d'argent, aquelles sardines, que de vegades, vives encara, amb les ganyes palpitants i la boca oberta, s'estremien d'espant entre les malles i, al sentir- se opreses pels dits barroers, exhalaven una gemegor entelada i fina: -fri, friii, friii... Això, en mig del silenci dels espectadors i dels operants, a la vora del mar, a la llum blanquinosa d'una nit d'estiu suau i temprada com l'alè d'un infant, causa un efecte màgic que jo no pas com explicar.

I em vaig mirar el cel amb una curiositat voluptuosa i esparveradissa. La lluna no es veia. Estava amagada darrera una negra cortinassa de núvols; i sa blanca claror, embromant-se en filtrar a través de les voreres primes del vapor, sobreeixia pels cimals en forma d'una boireta lluminosa com la que produeix el fòsfor en l'obscuritat. Que n'era de suggestiu aquell efecte de lluna!