Mai no havia vist semblant cosa per embrutar un home. Gairebé no es podia creure que el treball al qual havíem estat sotmesos Harris i jo produís solament quatre patates! Això demostra els resultats que s'obtenen amb el seny i l'economia. George: -Quatre patates, només, a la salsa! Quina estupidesa!

Mes va passant la calor i el nostre home, que ja no pot alabar-se d'haver-ne pres quaranta, ni pot lluir la seva agilitat en l'aigua, s'entristeix, torna a parlar poc, apenes freqüenta el tracte dels amics i experimenta algo d'aquella enfermetat que a tants anglesos ha fet hereus impensadament. -Ja se'ns acaba! diu amb verdadera tristesa a tots els coneguts que va trobant.

-No, jo no! diu el nebot, que és a qui s'ha dirigit. -La senyora. -Ai, no, no!... fóra capaç d'embruixar-me- respon la veïna fent la brometa. -Ba, dona!... doncs vostè, senyor Mariano! afegeix el senyor Vintró. -Pensi-se-la vostè, home, que ho far

Veuse aqui que un dia se li presentá un noyet ros com un fil d' or que, portan una bola á la ma, Sant Cristofol ja l' havia vist venir de lluny. Quan es aprop del riu lo noy se detura y diu al sant que se 'l guayta ab bona cara: Podriau, passarme bon home, á l' altra banda del riu? Si puch? responguè mortificat Cristófol.

-No hi ha d'acabar, home!... Ja veuràs com sa Il·lustríssima es fara càrrec de tot. És molt enraonat, sa Il·lustríssima. I molt entès en les coses del món. I molt de talent. Per això confio que tot seguit coneixer

-Doncs ! fou la resposta. -Per cert que fou feina bastant difícil, car em vaig veure forçat a recobrir primerament amb llauna tota la superficie del mur, per salvar els entrants. La sala resta així més alegre: abans era massa fosca. Jo no puc fer a aquest home cap retret per la seva feta.

«He estat a Upsala», digué la Lluna. «Mirava damunt la gran plana coberta d'herbes asprívoles, i els camps desolats. Vaig mirar-me a les aigües del riu Firis, mentre els vapors espantaven els peixos que hi havia entre els joncs. Els núvols s'empaitaven l'un a l'altre sota meu, i deixaven caure llurs ombres damunt les tombes d'Odin, Thor i Freia, com els diu la gent. A tot arreu dels munts de la migrada torba, noms hi han estat gravats. No hi ha cap monument allí, on els viatgers els puguin gravar, ni murs de roca on pintar-los; així és que els visitants han hagut de fendir la torba, i llurs noms es destaquen en la terra nua. Una perfecta xarxa de noms s'escampa damunt totes les muntanyoles: una forma d'immortaiitat que només dura fins que creix l'herba nova. Allí hi havia un home en peu. Buidava el corn d'hidromel, d'ampla vora d'argent, i murmurava un nom, dient al vent que no el traís; però jo el vaig sentir i el vaig conèixer. Una corona comtal guspireja al seu damunt: per això és que ell no gosa de parlar en veu alta. Vaig somriure: una corona de poeta guspireja sobre el d'ell! La noblesa d'Elianor d'Este guanya esclat pel nom del Tasso. Jo també on floreix aquesta Rosa de BellesaHavent dit això la Lluna rest

-Aquestes paraules mostren ben l'orgull de la teva raça- digué Fritz; -fins ara et creia un home modest en el seu pensar, però ara veig que respires l'orgull, en el fons de la teva ànima. -I per què hauria d'ésser modest? exclam

-Ací puja un home que sembla del país, vaig fer notar jo -i potser ell ens podr

Aixi és que, mig alegrant-se de l'ocasió que se li presentava per a sortir de dubtes, el seguí amb pas ferm, entrant a l'estudi quan ja aquell s'asseia a la poltrona i començava a regirar llibres i tinters, tot carraspejant, sonant-se i pipant el cigarro, tal com un home que vol donar més gravetat a una sentada que no sap per on començar-la. Per fi, asseguda la noia al seu costat, començà: -Poc més d'un any fa, filla meva, que en aquest mateix lloc vàrem parlar d'un assumpte que va portar-me un gros enfado... enfado que dugué molta cua, perquè ajud