United States or Bulgaria ? Vote for the TOP Country of the Week !


-Ja ningú em coneix... seguia dient el vell -i els cants d'amor que jo he dictats, ara celebrats per místics, ara entonats per eròtics, són més famosos que els d'Anacreont i de la Safus, perquè han sigut enlairats arreu del món, el mateix en els chors de les esglésies que en les cambres de les dames... El jovincel aleshores va pensar: aquest home desvarieja.

Fiquen els pastissos a baix i els utensilis pesants a sobre, amb la qual situació els primers resten fets una coca. La sal vessa per tot arreu; quant a la mantega... ¡mai de la vida no he vist dos homes traient més partit de dues pessetes de mantega!

La Clàudia i la Rosa abraçades van avançar entre les aigües roges de la riera folla. I tots els pagesos que van arribar en aquell indret, reculaven astorats. -Quina rierada! El temps s'aclaria a poc a poc com si es deixondís d'un somni. El mateix dia en què va marxar la Clàudia, la jove va tenir un noi. -Quatre nois arreu! Tot és pel Rei aquí casa.

I no digué res més... I quan una hora després la Madrona tornava per aquells camps, que havia passat tan trasbalsada, veia per tot arreu la mateixa escena que la de casa seva; per tot els homes treballaven, ferms al pes de la desgràcia, arrapats cadascú al seu terròs; alguns s'allunyaven cap al poble portant a coll feixos de mates, que al moviment del pas brandaven tristament, com cossos sense vida... I li sembl

Si hom espera, a Nuremberg, trobar una ciutat de caient medieval, resta defraudat cosa de no dir. De recons característics i pintorescos panorames, n'hi ha abundosament; però a tot arreu són voltats i envaïts de vida moderna, i el que resta d'antic no és pas tan antic com hom imaginava.

L'aigua va venir! Va venir una tarda a entrada de fosc, arrossegada per un cap de núvol que, menut en aparèixer, es va anar enfilant en l'aire, fent seguir al seu darrera, a tall d'immensa cua de pavó, una gran escampadissa de flocs cendrosos, que, atapeint-se i amudaixonant-se, es varen escampar arreu fins a deixar el cel sense una clariana, transformant-se ben aviat de grisos en negres i avançant el vespre de més d'una hora.

I mentre la tromba de cans serpeja per les clarianes, puja per les canals de les terrassades, desfila per les crestelleres dels roquissos, en Busqueta és arreu: pels cimals dels suros, pels encreuaments de les carreteres, pels límits dels estassats, sempre alerta, amb l'arma a punt, engaltada, disposat a abrusar-ho tot.

I arreu per tots aquells camps de rostoll, les unes darrera una parella de bous, les altres darrera un cavall que avançava a pitrades, petites figuretes, més petites i més confoses com més llunyanes, anaven i venien d'un cantó a l'altre, caminant sempre, deixant al seu darrera com rastre del seu pas, una llenqueta de pols que s'alçava, s'enlairava i s'esvaïa en l'intensa blavor del cel.

Per un xicot humil com ell, la troballa va ésser un tresor. Des d'aquell dia, cada matí recorria els distins departaments del despatx fent arreplega de fulls de calendari. I com de calendaris n'hi havia per tot arreu: al despatx del principal, al magatzem gran, al xic, a la botiga, a l'escriptori, a la secció de remeses... la collita de fulls era abundant.

I, per damunt tot això, el sol esplèndid, pare de tots els vivents, amb sa gran barba rogenca i sos braços d'or dilatats, abraçant i beneint tota cosa que respira! Ah! quina abominable persecució! Cal ésser ben desgraciat per trobar a tot arreu, a tot arreu la mateixa idea, el mateix acudit, i els mateixos encaparraments!