United States or Norway ? Vote for the TOP Country of the Week !


Vora migdia, la Madrona s'havia d'alçar cada dematí per deixar passar a l'avi Teiu, -un pobre vell abandonat, sense fills i sense casa, que es guanyava la vida a l'estiu portant llenya del bosc, al hivern captant per les masies.

Tan bon punt era el geni desconegut que portant un món d'idees dintre el cap passa sense ésser vist per davant les multituds indiferents; tan bon punt era l'home resignat que caminava a batzegades per la terra, sense gosar alçar el coll del jou que l'aclapara.

Si fos possible fer ressuscitar un difunt del segle passat, trobaria tan ridícul l' oficial de perruquer d'avui, pretensiós i entrometido , portant cabellera excessivament abultada i amb la clenxa al mig, sempre despentinat i sempre passant-se la pinta, cupido de criades i jugador de dòmino, com nosaltres trobaríem original el barber del seu temps, xerraire, curandero i guitarrista.

Gent malintencionada, portant encara les coses més enllà, podrien arribar a sostenir que els concos no són la gent de més seny, sinó al contrari els boigs de la Creació, i que, mirant-ho , es captenen com els borinots del rusc.

I no digué res més... I quan una hora després la Madrona tornava per aquells camps, que havia passat tan trasbalsada, veia per tot arreu la mateixa escena que la de casa seva; per tot els homes treballaven, ferms al pes de la desgràcia, arrapats cadascú al seu terròs; alguns s'allunyaven cap al poble portant a coll feixos de mates, que al moviment del pas brandaven tristament, com cossos sense vida... I li sembl

Així somiejava, decantat damunt el mur, tot admirant el silenci del poble, dels estels, de la lluna i de les ruïnes, i portant el dol del meu tresor, que no podia haver.

Heu's ací l'ordre de la processó: Montmorency, portant un bastó. Dos miserables plagues, amics de Montmorency. George amb un pardessú i unes flassades, i fumant una curta pipa. Harris, qui s'esforça a fer un caminar desinvolt i graciós, duent en una m

Ja que havia de renunciar els pairals com un fadrí extern, al menys no se n'aniria sense dot. Mes, portant aquesta dèria, no li convenia pas allunyar- se. El cas era donar el cop aquella mateixa nit. Quina hora devia ésser? No haurien caigut encara deu hores del matí, segurament que no.

El pobre emperador amb prou feines podia respirar: semblava tenir un pes amunt el pit. Obrí sos ulls, i aleshores veié que era la Mort, que damunt son pit era asseguda, portant la seva corona d'or. Amb una m

És dir, que tots seguirem portant la llufa tot l'any sense adonar-nos-en i ens riurem de les velles que la portin visible una sola volta. No tinguin por que en una sola taula es trobin reunits el menjar suculent del ric i l'agraït ventrell del pobre. Ara des del començament del món, a on hi hagi bons talls, hi faltar