United States or Saint Barthélemy ? Vote for the TOP Country of the Week !


Cap a migdia, un vol d'orenetes creu

En haver passat tots, formen cap al migdia, i avancen a través de l'Armènia, país tot de plana amb lleus ondulacions: i fan no menys de cinc parasangues; perquè no hi havia pobles vora el riu, a causa de les guerres amb els carducs. El poble on arriben era gran: hi havia un palau per al sàtrapa i la major part de les cases tenien torres: els queviures abundaven.

Vora migdia, la Madrona s'havia d'alçar cada dematí per deixar passar a l'avi Teiu, -un pobre vell abandonat, sense fills i sense casa, que es guanyava la vida a l'estiu portant llenya del bosc, al hivern captant per les masies.

El cas era que ho trobés tot mig endegat i a punt de fer servitud, sense esmerçar-hi gaires cabals. Ja era prop de migdia, i el sol queia gairebé a plom.

Arribaren al mas amb el pas viu i mirant sovint al cel: aquest era tot fosc de la banda de ponent, com si hagués rebut una gran patacada; sobre migdia aquella negror ja en cobria més de la meitat i començava a gotallejar rabent, rabent. A cosa de dues hores esclat

Et recordes quan tornava a casa entre onze hores i migdia, amb sa gran caixa sota el braç, i et veia de lluny quan jugaves a la porta? ¡Com se li trasmudava, la cara! ¡Com es posava a somriure per a si! Hauríeu dit que baixava fins a ell un raig de sol.

En fi, és allò... -Katel! -Què mana, senyor? -Surto; me'n vaig a pendre l'aire: cal que faci una bella caminada. Però... tornareu a migdia? -Em penso que . En tot cas, si a la una no he tornat, despara la taula: ser

És migdia, i tota aquesta gran gentada s'espera pacientment. Ha corregut la remor que Joan l'Anguila s'ha tornat a escapar de la pressió dels barons i que ha sortit de Duncroft-Hill, seguit dels seus mercenaris, per un objecte tot diferent, que res no que veure amb la firma de la carta que ha de portar la llibertat al poble.

-, , : comprenc els seus sentiments, senyora Harper; comprenc ben els seus sentiments. Ahir mateix, al migdia, el meu Tom va omplir el gat de mata-xacres, ben curull, i em vaig pensar que la bèstia enfonsaria la casa. Però ara ja ha sortit de totes les seves trifulgues. I les darreres paraules que li hagi sentit han estat per a fer-me retret...

Quan el sol començava d'enfonsar-se a ponent, emprengueren llur camí cap a casa, a través de les llargues ombres dels arbres, i aviat desaparegueren de l'esguard sota els boscos de Cardiff Hill. El dissabte, poc després de migdia, els minyons eren a l'arbre mort, altra vegada.