Vietnam or Thailand ? Vote for the TOP Country of the Week !
Actualitzat: 25 de juliol del 2025
Ella, prenyada fins a les dents, venia cada migdia a dur-li el dinar. Tots dos s'asseien a l'ombra d'un arbre, al peu del carro, i vinga mirar-se embadocats, com si mai s'haguessin vist.
Fritz havia esdevingut somniós. De cop i volta demanà: -Digues, jueu de mala mena, per què has vingut a veure'm a migdia: aquesta no és la teva hora. -Ah! és veritat: cal que em deixis dos cents florins. -Dos cents florins?... Oh! oh! oh!... va fer Kobus amb un aire mig seriós i mig mofeta. -D'un sol cop, rabi? -D'un sol cop. -I per a tu?
Ja del terme de Serra-Bruna quedava en peu sols la Campa, vasta extensió de conreu, enclosa entre dos pujols, en forma de ferradura, i limitada a migdia per les salzeredes de la riera. Era el rovell de l'ou de les terres cultives del pla i es reservava cada any per a la clausura de les segues.
Migdia. El sagrist
-No, Kobus. -Doncs, enllesteix-ho, perquè a migdia just la taula estar
Harris: ¿I com podia cridar-vos, sense haver-me despertat? Ara ja és ben segur que no ens trobarem sobre l'aigua abans de migdia: tant se valia no haver-vos aixecat. -Tanmateix ho sou, de feliç! Si jo no us arribo a cridar, d'aquí a quinze dies encara dormiu.
L'endemà, pels volts de migdia, els minyons arribaren a l'arbre mort, i anaven a cercar llurs eines. Tom es migrava per anar a la casa on sortia por; i Huck també bastant, però de cop i volta digué: -Escolteu, Tom: sabeu quín dia és? Tom reconegué mentalment els dies de la setmana, i després alç
I totes les exclamacions de joia van apagar-se en ésser migdia i tots els llavis somrients van enfervorir-se amb el toc de l'Àngelus que tocava el sagrist
Ell va alçar-se, tustant les seves mans l'una contra l'altra, per a destriar-ne la neu, i, tot mirant-me amb un aire somniós, afegí, com si es parlés a si mateix: -Posem, a tot estirar, cinc hores del matí. Ara és migdia, veritat, Fritz? -D'aquí un quart.
Aquest pensament ens alegrà, i tornàrem a pendre els llibres i classificar les nostres col·leccions d'herbes i petxines. Cap al migdia el sol enviava els raigs a dins de la nostra cambra: la calor esdevingué intolerable. Nosaltres ens demanàvem quan començarien aquelles «ruixades» i aquelles «tempestes».
Paraula Del Dia
Altres Mirant