United States or Lebanon ? Vote for the TOP Country of the Week !
Un reguitzell de blasfèmies passaven, sibilants i horrísones, per entre les dents serrades d'en Quimet, com un raig de vapor per la vàlvula disparada d'una locomotora a massa pressió. Aquest desfogament, no obstant, era sols una manera indirecta d'afalagar el maligne. I, ja ben segur d'haver guanyat la seva atenció i de tenir-lo a l'aguait, el corbo l'invocava.
Aleshores semblava perfectament resignada i fins contenta, de ser la tia Paulina; i els seus nebots la preferien a la mare per una pila de coses. Tenia una il·limitada paciència per a aguantar totes les trapaceries que li feien. Els dos petits, que eren un nen i una nena, no paraven d'inventar entremaliadures: fins li varen sucar dins d'un tinter el respallet de les dents, cosa que va disgustar-la; però li pass
Ens posem a fer la nostra toilette i ens recordem que els raspalls de les dents, els del cap i les pintes són dins el bagul. (Ja us dic jo que aquest raspall em matar
Les seves dents sortien fora dels llavis, a la faisó d'un conill. La visió del total de sa figura suggeria el pensament d'una escombra amb esclops.
A mig trencar el son, una fressa insòlita va esparvillar-me. La clau girava dintre el pany. S'oí l'escarritx de les dents que relliscaven en el mecanisme roí i anquilosat; després el greu funcionar dels ressorts, el cop sec de la falleba encaixant-se, i, de seguida, altra volta el primitiu rapapieig de ferralla baldera. La m
Però enfadat de la pròpia timidesa, anava dient entre dents per a donar-se coratge: ¿Per què tremoles, Jan, per què tremoles, si l'home que vas a veure és el «poeta dels humils»? ¿No és Ell qui ha enlairat amb la pietat augusta dels seus versos a tots els febles i a tots els pobres d'esperit? ¿No és Ell qui ha consagrat els seus cants: Als que d'enyorança es moren, als que de pena gemeguen, als que tenen pô, als que preguen, als que capten i als que ploren...
Tenia la veu trencada, se li sentia d'un tros lluny el petament de dents. Ella repetí, amb més altivesa encar, el gest implacable. -Surti d'aquí de seguida i no posi més els peus en aquesta casa!
És a dir que, més o menos ràpidament, tots havien curat o tiraven per bé. Mes lo que no havia curat ni per bé tirava, era el mal de cor, la quimera que covava dintre els pits de terralloners i menestrals, tan fonda que, al girar la cara cap al casal de Serra-Bruna, instintivament cloïen els punys i petant de dents mastegaven una maledicció.
Don Eudald, aclaparat per la cruel lògica de la seva esposa, esbufegava i suava d'angúnia, però sense desdir ni un pèl de son emmarranament. -Bé, bé! ¡Ja ho sabia que no tinc pas tots els enemics a fora casa! grunyí entre dents. Fou una punyalada terrible per a la pobra esposa, que degué fer esforços per a no esclatar.
No he vist mai resplendir unes dents més blanques entre uns llavis més frescos i vermells... uns llavis molsudets, en què un hom endevina les dolçors d'una fruita madura i fan ganes de mossegar-los.
Paraula Del Dia
Altres Mirant