United States or Cabo Verde ? Vote for the TOP Country of the Week !
Després tornava Isabel. Es posaven a parlar totes dues. Parlaven de llurs coses: de vestits, de visites, de com es posava car el servei, de l'excel·lència del conill amb pèsols; i després, després, més baixet, Isabel, a cau d'orella, li deia aquestes paraules: -Paulina: saps?... Em sembla que sí! em sembla que sí!... Ahir vàrem anar a casa el metge...
En canvi, el que mai fallava, en les mans d'en Quimet, era el magall. Conill encauat, conill al sarró. Durant el meu tracte amb el bosquerol, ni una sola vegada he vist desvirtuada aquesta sentència. Bé n'érem, de lluny de veïns! i bé n'hi havien, de serres i turons interposats entre el lloc de la peripècia i la masoveria més propera on poguéssim manllevar un magall! En Quimet no tenia pas mandra.
Tot enraonant, havia deixat el sac a terra, i, després de fer seure la mossa, s'havia deixat caure al seu costat, amb l'escopeta entre cames. -D'on venes, ara? va preguntar la Malena. -De cercar-me el sopar- va respondre ell. I, agafant el sacot, va treure'n un conill. -És dels pedrers del senyor comte: sabes?... Molts dies ne tinc ventura, dels pedrers.
La gent esprimatxada, però de bella fibra; els que cullen l'ordi o el sègol a base de petar pedres; els homes de llavis minsos inventors de l'estalvi; la raça que quan va a trobar algú per quelcom realment important no diu el motiu de la visita sinó un cop pres el comiat i girada l'esquena; viu amarada de sospites, embolcallada de precaucions: escolten amb les orelles més dretes que no pas un conill, però saben mantenir una mirada més volgudament inexpressiva que no pas la d'un peix.
¡I nosaltres, homes, que amb poca aigua ens ofeguem; i tu, Gaspar, que vius limitat per la teva timidesa, i no ets altra cosa que un conill casol
Veritablement el desencauat, segons apariència, era en Quimet. Glapint i claquejant les dents, el Caiman feia bots formidables amb la pretensió d'abastar el conill. -Marxa! marcha, dic!... Llamp te parteixi! marxa! El càstig a tanta impertinència no es feia esperar. Un ahuc horripilant somovia l'afrau.
Aquella dona era una professional de l'espiritisme, i estava molt carregada d'orgues. Tots la saludaren amb respecte. La mestressa va dur-li una botella de vi i un vas; i, després de fer beguda, la dama de les pells de conill començ
I pensar que allí baix, a l'ombra de la façana, sentada en el vogi de les truges, la seva trista muller, fa una hora, roman despacientant-se per dinar, tot dient al més xic dels mainatges: -Calla, Nicus , calla calla, que el pare és a cacera i menjarem xon . Xon volia dir carn, carn de tota mena, fos de bou, de guilla o de conill.
A tot això, en Xaneta m'anava tocant amb el colze i s'estremia amb un riure de conill; i, aprofitant una distracció d'en Lluís, qui s'encantava amb la visió del cel plena dels seus somnis, se m'acost
Les seves dents sortien fora dels llavis, a la faisó d'un conill. La visió del total de sa figura suggeria el pensament d'una escombra amb esclops.
Paraula Del Dia
Altres Mirant