United States or Tokelau ? Vote for the TOP Country of the Week !


Una forta ventada, un imposador bufarut, va aixecar tot d'una la pols dels camins, fent-ne eixir una nuvolada que semblava encarar-se amb la del cel per entaular-hi batussa. Però la del cel, com si volgués repel·lir l'embestida, va començar a escopir una gotellada espessa i forta que matava la pols tot just nada.

I en les fredors de l'hivern, tot barallant-se els dos ermitans a mig vestir, es trobaven estirant la mateixa corda i els clams s'escampaven pel cel rúfol. I el cel compadit dels vellets enfredolicats s'estitllava tot seguit.

Mar i cel se confonien... la ratlla de l'horitzó s'havia fós... talment semblava que aquella corrúa d'embarcacions naveguessin pel firmament i que seguint mar enfora arribarien al mateix cel, fins al peu del Creador...

-Ja no piquen- rondina un. ¡Coi, que és fosc! exclama un altre escampant la vista pel cel. -Em voleu creure? Fem-hi una dormida fins que surti la lluna- proposa un tercer. Tots s'hi convenen. S'arrastellen junts, es junyeixen passant llurs braços sobre els muscles i els clatells dels companys, i s'adormen tranquilament a la serena, repapats en una roca. La nit es va enfosquint.

I heu's aquí que lentament, lentament, el cel s'il·lumin

Plorava amb els ulls, somreia amb els llavis, joiós i apenat alhora, i no gosava moure's perquè tenia en son front una llàgrima. Una llàgrima de la Tecla que davallava lentament i li recava perdre-la perquè li semblava una benedicció d'amor, guanyada del cel, amb la beneïda penitència de la dolor.

Sola, en la blavor del cel, la campana sent els corcs que s'entaforen per la fusta revellida i veu les rels que furguen entre les pedres del campanar i una aranya aixoplugada en sa foscor va teixint, teixint fent vida retirada. La cadena de la campana, com una corda de vaixell trencada pel temperi, branda en l'aire fora del cloquer, amb l'oreig que desperta les flors cada matí.

Lloat sigui el Cel, per haver-vos decidit avui. -Si, Christel, aquí em veieu- digué Fritz donant una encaixada a aquell home excel·lent: -la idea de venir se m'ha acudit tot de sobte, i veu's-me aqui. Eh! eh! eh! Em plau de veure que aneu fent bona cara, Christel. -Si, el Cel ens ha conservat la salut, senyor Kobus. Es el més gran que puguem desitjar, beneït sigui!

Però mediteu-les detingudament dalt d'un cim, mentre la vostra mirada s'esplaia resseguint el grandiós panorama, i la vostra imaginació endevina, més enllà, en l'invisible, terres i més terres plegant-se arrodonides sota la il·lusòria concavitat del cel. Sereu meravellats: el neguit d'un misteri etern, d'una ignorància eterna, d'un formidable enigma, passar

A curta distància les veles dels llaguts apareixien mig esborrades i boiroses, així com s'obira de vegades la lluna en un cel assolellat. La mar no onejava: només treia sobre la platja una mica de bromera, deixant sentir en la sorra un rosec dolç, dolç. Allí, en la cala, tenia una color lletosa i semblava dotada d'una densitat d'aixarop.