Els dos vellets a cada tempestat es barallaven. Tant si era a l'hivern com si era a l'estiu, en sentir el primer murmuri del tro lluny

Hi feia de bon estar, tant fresquet i tant tou... però d'allò d'aquella onada, de totes aquelles coses, res. Devia haver estat una visió, potser pròpia de la debilitat, perquè en aquelles terres, l'Home vestia i calçava al gos; però el gos s'havia de mantenir. I Mestre Quissu va sentir una tristesa enorme, una tristesa sense forces... tota ensopida... i amb la resignació torn

Vaig saludar la honorable colla i, mentre entrava al corredor, vaig sentir com la dona del majordom deia al marit: -Est

Molts odrises, en sentir el que Seutes havia fet, havien davallat a posar-se al seu servei. Ara, els tins, quan veuen de la muntanya estant tants d'hoplites, tants de peltastes, tants de cavalls, baixen i imploren la pau. S'avenen a fer-ho tot, i demanen que acceptin llurs penyores.

Harris exclamà: ¿Com s'ho farien, en aquells temps, quan plovia? Mai no es pot commoure, aquest Harris! No cap corda poètica, i és incapaç de sentir un sol entusiasme per les coses intangibles. Mai Harris «no pot plorar, i no sap per què». Si els seus ulls llagrimegen, podeu fer una juguesca: que menja ceba crua o que ha ficat al seu cos massa salsa Worcester.

Que poc coneixien el tremp de la meva ànima! I ara! Ja els explicaria jo... Anava a sortir quan vaig sentir que el pare em cridava. -Sóc aquí- vaig dir posant-me-li al davant. -Què voleu?

Els enemics, esporuguits, es llencen per la neu dins una vall, i ningú fa sentir més la veu.

Tots els que eren davant ploraven amb ells: Mayel, l'escombra a la , mirava, amb el coll estès pel trau de la cuina; i al voltant de les finestres, a cinc o sis passes, hom veia cares curioses, ulls badats, decantant-se per a veure i per a sentir. Al capdavall el vell rabí va mocar-se, tot fent: -Est

Va sentir que aquell home mai de la vida podia haver estat el seu marit: en cap cas.

Nostre infant sentir