Quan es prega a Harris de cantar, acostuma a respondre: -Amb molt de gust, per mi; però jo només cançons còmiques... I que ho diu amb una entonació com volent dir que un hom ha d'escoltar-lo un cop i morir tot seguit. -És molt amable, molt amable! diu la mestressa de la casa. ¿Ens en cantar

SHYLOCK Com tu vulguis! Més els teus ulls jutjaran; ja veuràs la diferencia que hi ha entre'l vell Shylock y Bassanio! Hei! Jèssica!... no podràs treure'l ventre de mal any com feies a casa meva... Hei! Jèssica!... ni roncar, ni dormir, ni estropellar ta llureia. Què fem Jèssica, que no vens? Jèssica! SHYLOCK Qui t'ha dit de cridar, a tu? Jo no t'he dit pas que cridessis.

Era aquesta la precisa pregunta que esqueia a un policia alemany. Jo vaig respondre, amb clara ironia, que, malgrat avergonyir-me de la meva ignorància, la veritat era que no coneixia els gats, estranys en absolut per a mi. Vaig oferir que, si la policia arreplegava tots els gats del veïnat perquè pogués veure'ls, jo els reconeixeria per llur miol.

Endemés, jo no pas de cert quin parentiu tenia amb mi, l'oncle Ventura; però sempre li havia dit oncle. Crec que era fill d'un cosí d'alguna de les meves àvies. Després de molts anys de navegar, havia adquirit un capitalet i s'era retirat a fruir-lo a casa seva, fent de pescador, mig per afició, mig per ajudar a la rendeta i a l'estalvi.

-Ja ho crec! diu el senyor Nofre tossint. -Lo primer de tot és la salut. -Si podien veure- diu l'apotecari -si podien veure els estragos que l'empirisme ha fet aquest últim còlera, s'esgarrifarien. -Ui, ui, ui! Ja ho pot dir. -A un del costat de casa li varen receptar una cosa que jo no l'havia sentit anomenar en ma vida, i l'endem

-Però escolta, Brujas, escolta... va fer-li l'autor dramàtic, en Montfret, tractant de calmar al seu amic de tota la vida. -Jo crec que estàs obcecat... i que confons els conceptes... Tots estem conformes en que en Montalv

-Si fos cosa de bon fer on seria el mèrit? No t'hauria pas escollit expressament. -És molt bonic tot això que em dius, Fritz! I encara, si tinguéssim un bri de pista, no negaré que amb ardidesa, amb paciència... -Pel que fa a la pista, no te n'encaparris, jo me n'encarrego. -Tu? -Jo mateix. -Hi entens tu, en aquest ram de trobar una pista? -I per què no? -Ah!

-Y , ara em sap greu no haver pogut venir. No per res, sinó que ara s'han corregut veus... jo no ho crec. Però, si ell deixa tot lo que posseeix a la viuda... És dir... encara no som en aquest cas. Potser Nostre Senyor... qui sap? Però anem dient, que si avui per dem

-Vols anar al Royal? al Colon? -Fuig... fuig!... anem fora de la ciutat. Tinc ganes de distreure'm, de parlar amb tu. Avui necessito un cor al meu costat per a vessar-hi la fel del meu i que m'hi posin un xic de mel! ¿Avui, tu estàs content? sinó, no vinc! -, avui tinc un bon dia! -Déu t'envia! Tu em faràs passar la múrria. Que et fa res que jo porti el volant? -Fuig, home!...

-Jo, monsenyor, va dir totseguit Gedeon avançant cap ell. -Jo, Sperver, el picador del comte de Nideck!... Un llampec travess