United States or Pakistan ? Vote for the TOP Country of the Week !


Harris es pren la riallada com un compliment. El pianista pensa amb la seva muller, amb la seva família; abandona la lluita desigual i se'n va. El seu lloc l'ocupa un pianista més vigorosament constituït. Jo m'encarrego de seguir-lo. Fora el preludi! Els prego que em dispensin. Barrejava les cançons, però la culpa era de Jenkins. Ara, ara!... Canta.

JUTGLAR, (cantant) Aont aneu dolça estimada lluny de vostre aimant fidel? Atureuvos que ell arriba; atureuvos y escolteu, que cançons de tota mena us cantar

Quan es prega a Harris de cantar, acostuma a respondre: -Amb molt de gust, per mi; però jo només cançons còmiques... I que ho diu amb una entonació com volent dir que un hom ha d'escoltar-lo un cop i morir tot seguit. -És molt amable, molt amable! diu la mestressa de la casa. ¿Ens en cantar

Ademés, no l'has sentit com desvarieja? Sempre carregat de cançons i de follies. ¡Si fins crec que parar

Mes tot els seus límits, i les cançons i rondalles s'acaben abans que les hores de fred i de mal temps, i tothom s afarta de rostir-se del davant i glaçar-se de l'esquena, com de plorar llàgrimes vives, mercès al fum que el canó de la xemeneia no pot engolir.

Aquestes cançons, la Paulina les cantava. amb una indescriptible fúria: la seva animeta apassionada hi posava tots els ets i uts, i barrejava les sensacions del cant amb una sèrie de records d'històries de santes, de martiris i accions heroiques: i, com més bèl·lic era l'aire de la cançó, mès plena de foc es sentia, i s'imaginava ser una petita Emerenciana o una blanca Agnès davant de les rodes de ganivets i les calderes bullents.

Però encaparrat com estava amb les seves clasificacions numismàtiques, el saberut apotecari don Joan de Déu, ni tan sols les sentia aquelles cançons de mofa amb què la quitxalla del veïnat li venia a fer la guitza, bo i tafanejant per les ventalles del carrer. Altres cabòries, altres mals de cap tenia, que parar esment en allò.

Cada dos estudiants tenen un llibre imprès de cançons. El president assenyala el numero 29. -Primer vers! crida. I comencen el cant cada dos estudiants amb el llibre, el mateix que si fos un llibre d'himnes sostingut per dos devots a l'esglèsia.

La feina continuà. Al cap de una estoneta Huck digué: -Malvinatge! Altra vegada devem estar en mala banda. Què us en sembla? -És ben estrany, Huck. No ho entenc. De vegades les bruixes s'hi fiquen. Arribo a pensar que això és el que ens embolica, ara. -Cançons! Les bruixes no tenen poder, de dia.

Aquell matí sentia una indiferència gran per tot. Es trobava feble de cor, i com a esborrat de esperit. Això el feia pujar lentament per l'escala de marbre, amb l'ànima buida i mormolant una d'aqueixes cançons banals que es senten pels carrers, que de tant que'ns aturdeixen es fiquen insensiblement dins de nosaltres i en surten com una remor de borinot. Va arribar al terrat, respirant depressa i allarg